Resultats de la cerca

En fallir La Cuadra el 1901, un dels principals creditors, J Castro, continuà el negoci amb el nom de J Castro, Societat en Comandita, Fàbrica Hispano Suïssa d’Automòbils, amb la participació de Marc Birkigt com a soci industrial La societat fallí el 1904 i sorgí La Hispano Suïssa, Fàbrica d’Automòbils, de la qual fou principal accionista i president Damià Mateu i Bisa, que es dedicà a la fabricació de vehicles de gran luxe i participà en l’establiment de companyies de transport de viatgers de sis línies el 1909, el 1910 arribà a trenta, servides per 64 cotxes òmnibus Creà la sucursal de…

El 1914 s’establí a Cuba Emprenedor en diverses activitats comercials, el 1923 fundà, a Camagüey, la coneguda casa Cuba-Cataluña, que es dedicava a la venda d’articles importats, sobretot dels EUA i de Catalunya principalment vins, licors i conserves L’expansió d’aquesta entitat fou tan remarcable que durant la dècada 1920-30 comptava , a més de la casa central, amb una sucursal important Ben integrat a les actvitats dels catalans residents a Cuba, fou membre del consell directiu de Germanor Catalana

Treballà de teixidor a Manresa El 1877 installà la primera fàbrica a Sant Vicenç de Castellet, i després les de la colònia Jorba , del Manganell 1892 i Bellveí 1895, etc, i una central elèctrica a Viladecavalls El 1904 obrí uns grans magatzems a Manresa, i el 1911 els cèlebres magatzems Jorba , a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius Castellgalí, Bages 1870 — Manresa 1938 El 1919 creà una sucursal a Brusselles, i el 1926 traslladà els de Barcelona a l’emplaçament definitiu el Portal de l’Àngel, que el 1963 foren adquirits pel grup Galerías Preciados SA

El 1888 establí una sucursal a Barcelona, amb motiu de l’Exposició Internacional És un dels primers grups bancaris francesos, i disposa d’una abundant xarxa internacional, a través de sucursals, participacions i filials, especialment als països de l’antiga Àfrica francesa, l’Amèrica Llatina i Europa Nacionalitzat el 1946, el 1991 absorbí la Banca Jover, les filials de la qual hagué de vendre el 1998 com a part del pla de sanejament per a superar la crisi en què entrà des de la meitat dels anys noranta El 1999, any en què els fons propis eren de 77 210 milions d’euros, hom n'…

Residí molts anys a Anglaterra, i fundà a València, amb el seu pare, Tomàs Trènor i Keating , i el seu germà, Frederic, una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d’adobs guano El seu germà Tomàs Trènor i Buccelli València 1835 — 1914 fou enginyer militar i assolí el grau de capità, però abandonà la carrera i collaborà en les empreses de Josep Campo fou l’encarregat de la construcció de la línia fèrria València-Tarragona Frederic Trènor i Buccelli València 1830 — el Cabanyal, València 1897 collaborà en les empreses familiars, fou vicecònsol de Dinamarca i membre…

L’any 1897 obrí la primera sucursal Hi destaquen els comptes d’estalvi i els dipòsits a termini, superiors a la mitjana del total de caixes Pel que fa a l’actiu, cal esmentar la forta inversió creditícia L’any 2008 disposava d’una xarxa d’unes 230 oficines, la majoria a les Illes Balears i amb presència també al País Valencià, Catalunya, Madrid, les Canàries i Castella la Manxa, i la plantilla era d’uns 1500 treballadors En el balanç d’aquest any, els recursos propis eren de d’ 11000 milions d’euros i els beneficis després d’impostos consolidats superaven els 68 milions d’euros L…

Promoguda per la junta de comerç de Bilbao, amb la finalitat de donar suport a les empreses basques siderometallúrgia, transport marítim i ferroviari, la primera sucursal fou la de París 1902 El 1963 creà el Banco Industrial de Bilbao, el 1970 absorbí quatre bancs vinculats el Castellano, l’Asturiano de Industria y Comercio, el de la Coruña i el d’Irún, i el 1979 absorbí el Banco de Huesca, amb seu a Barcelona La crisi bancària li donà l’oportunitat d’adquirir alguns bancs afectats, entre els quals tres del grup RUMASA, un del País Valencià —Banc de Promoció de Negocis— i un del…

L’any 1930 es fusionà amb el Bank of America of California per formar el banc actual l’any 1950 creà com a filial el Bank of America International, que el 1967 esdevingué el Bank of America Primer banc del món capitalista pels seus dipòsits, amb 95751 milions de dòlars el 1983, i el segon pels seus actius nets amb 115442 milions de dòlars L’any 1983 disposava de 1148 agències i sucursals als EUA, i sucursals i oficines de representació arreu del món A l’Estat espanyol hi entrà de la mà del Banco de Santander —Banco Comercial para América— i s’establí després amb el seu nom, amb …

En una primera època dirigí els seus recursos a obres d’infraestructura, i posteriorment s’especialitzà com a banc de dipòsits El 1920 creà la Société Générale de Banque per gestionar els negocis a l’estranger i a les colònies El 1946 fou nacionalitzat i des d’aleshores ha exercit un paper important en la realització de les mesures monetàries empreses pel govern francès, especialment el pla antiinflacionista iniciat el 1973 Juntament amb els principals bancs europeus constituí el 1971 el consorci bancari European Banks International Company El 1972 cedí les oficines de Nova York a l’European…

Inicià la seva trajectòria professional al departament de publicitat de Nestlé , i posteriorment fou executiu en diverses multinacionals, entre les quals cal esmentar Wrigley España L’any 1979 es quedà a l’atur i, arran de les dificultats de ser contractat, fundà Natura Bissé International SA, empresa de cosmètics que, dirigida per ell, aconseguí introduir-se al mercat dels EUA a mitjan anys noranta i esdevingué una de les primeres empreses de referència en el segment de l’alta cosmètica L’any 2000 obrí una nova seu al Parc Tecnològic del Vallès i el 2004 obrí la primera sucursal…