Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
talla
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Nombre de monedes a fer amb un pes determinat de metall.
Pel que fa a la moneda catalana, en un primer període, aquesta unitat ponderal fou la lliura i, a partir del sXII, el marc En els documents monetaris, hom parla de la talla per definir el pes de les monedes i la llei i la talla en defineixen el valor intrínsec
talla
Economia
Història
Bastó o canya dividit per la meitat longitudinal en què hom feia un tall per cada cosa d’un gènere que hom comprava a fiar, el venedor guardant-ne una part i el comprador l’altra, i que es confrontaven en el moment d’ajustar els comptes.
talla
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Pes proporcional d’una classe de moneda.
xifra de negoci
Economia
Ingrés total, per la venda dels productes i la prestació de serveis corresponent a l’activitat ordinària d’un agent econòmic, en un període de temps determinat, generalment, un any.
És una xifra neta, quan se n'han deduït les bonificacions sobre les vendes i l’impost sobre el valor afegit i d’altres relatius a aquests ingressos Té una funció comptable pla general de compatibilitat i mercantil comptes anuals i permet de mesurar la talla, l’evolució i el rendiment en relació a d’altres variables d’una empresa
Companyia Holandesa de les Índies Orientals
Economia
Societat comercial per accions, fundada amb privilegi dels Estats Generals holandesos el 1602.
Tenia el monopoli del comerç amb l’Oceà Índic i collaborà en la guerra d’independència contra Castella amalgamava diverses companyies privades anteriors Pagà dividends elevadíssims als seus capitalistes passada la prosperitat del s XVII, això en consumí les reserves La invasió francesa del 1795 tallà la comunicació de la companyia amb els seus establiments colonials i en causà la fi 1798
Joan Tomàs i Rosich
Periodisme
Economia
Periodista i empresari.
Vida De jove es donà a conèixer en setmanaris humorístics i polítics igualadins Abandonà els estudis d’enginyeria a Barcelona per dedicar-se al periodisme agències Fabra i Hava, i fou el representant de l’Associació Nacional de Radiodifusió a Vilafranca del Penedès 1928 Fundà a Igualada Gatzara 1910 i collaborà en el Diari d’Igualada Publicà en El Diluvio , El Poble Català , Mirador , La Publicitat , L’Opinió , El Be Negre , etc, sobre el món de l’espectacle circ, jazz , music-hall , teatre, cinema Assessorà empresaris del sector i gràcies a la seva intervenció vingueren a Barcelona grans…
,
Derbi
Motociclisme
Economia
Marca de motocicletes i ciclomotors, acrònim de Derivados de Bicicletas, fabricats per Nacional Motor de Martorelles.
Té l’origen en el taller de reparació de bicicletes propietat de Simeó Rabasa Singla , creat l’any 1922 El 1944 Simeó i el seu germà Josep fundaren la marca Bicicletes Rabasa i el 1949 es creà la marca Derbi i es fabricà el primer velomotor, la Derbi SRS L’any 1950 l’empresa es passà a denominar Nacional Motor Rabasa i presentà un model de motocicleta de 250 cc a la Fira de Mostres de Barcelona Especialitzada en la fabricació de ciclomotors, fins a ésser-ne el fabricant més important d’Espanya, les seves activitats comercials s’estengueren cap a la producció de vehicles més potents i a l’…
,
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’or creada per Lluís IX de França l’any 1266, de talla 58 1/3 el marc (uns 4 grams de pes) i llei de 24 quirats.
En regnats successius anà perdent llei i pes i, al s XV, els havia rebaixats a 22 quirats i 3,35 grams Fou encunyat amb una tipologia molt variada, que, en una de les dues cares, representava un escut
mercantilisme
Economia
Corrent de pensament econòmic, dominant a Europa del segle XV al XVIII, caracteritzat pel principi que la riquesa d’un estat depèn del seu comerç exterior i és directament proporcional al volum de reserves de metalls preciosos (especialment l’or), així com pel fet de fomentar les exportacions i de reduir les importacions (proteccionisme de l’estat, dirigit a assolir una balança de pagaments favorable).
Hom ha interpretat el naixement del mercantilisme com una conseqüència de l’aparició, a la darreria de l’edat mitjana, d’un nou tipus d’estat i del capitalisme comercial A causa de llur estreta visió “nacionalista”, els mercantilistes no examinaren el comerç des d’un punt de vista internacional i no comprengueren, per tant, els defectes de llur esquema si un estat assolia una balança de pagaments positiva, ho feia en detriment de la balança d’un altre estat, la qual cosa implicava la possibilitat de guerres aranzelàries i d’una minva considerable dels intercanvis comercials internacionals El…