Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
temporer | temporera
Economia
Dret del treball
Dit de la persona que exerceix un treball temporalment.
venda a dipòsit
Economia
Transferència de mercaderies a algú, condicionant-ne el pagament efectiu a una posterior venda a tercers.
El retorn de les mercaderies no venudes pot ésser limitat temporalment i quantitativament
Agrupament Europeu d’Interès Econòmic
Economia
Instrument de cooperació europea, constituït per persones o empreses pertanyents a dos o més estats.
Titular de drets i obligacions, pot contractar i actuar davant la justícia, cooperant en les funcions posades en comú temporalment i compres, vendes, recerca i desenvolupament, producció, licitació en mercats públics, etc Els membres en són responsables solidàriament i illimitadament No té capital mínim i és regit per una assemblea i un gerent, i tributa per transparència fiscal
mitjà de pagament electrònic
Economia
Mitjà de pagament (targetes bancàries), creat pel sistema bancari i basat en l’ús dels sistemes electrònics (diner ‘‘electrònic’’) de la informàtica i de la telemàtica.
Amb relació als clients, aquests mitjans han estès, temporalment i geogràficament, l’ús de llurs comptes i l’autoservei, amb reducció de la utilització de diner efectiu i escriptural, i, pel que fa a les empreses, els ha permès la gestió de tresoreria, amb l' home banking Amb relació a la banca, han implicat canvis importants costs, risc i seguretat, màrqueting, productivitat La targeta bancària no és propiàment un mitjà de pagament, sinó la identificació clau per a operar i informar-se
preferència
Economia
Motiu que fa que el subjecte d’una decisió econòmica s’inclini per l’adquisició o conservació d’un bé determinat, comparant la seva utilitat amb la d’altres.
Hom parla de preferència temporal per fer referència a l’elecció d’uns béns determinats, independentment de llur preu Se suposa que el subjecte actua perquè hi ha —temporalment—factors que, per ell tenen més per que les variacions dels preus Són sempre factors subjectius inseguretat, previsió—fonamentada o no—d’augments de preus, o de necessitats futures, etc La prefeència revelada és el principi que explica el comportament de la demanda fonamentat-se en dos principis bàsics la racionalitat del consumidor individual i la possibilitat d’ordenar objectivament les seves preferències…
gestió
Economia
Conjunt d’operacions administratives sobre certs béns, efectuades per una persona o unes quantes en nom de llurs propietaris i amb l’objecte d’obtenir-ne resultats beneficiosos.
De les variables sobre les quals cal actuar, hom assenyala la gestió d’estocs, tant de primeres matèries com de productes acabats, i la gestió pressupostària per a adequar el ritme de despeses al dels ingressos Quan en la gestió d’una empresa participen representants dels treballadors, hom parla, en un grau més o menys elevat, de cogestió El tractament informàtic dels problemes de gestió de qualsevol ésser periòdic batch processing , quan hom emmagatzema les dades temporalment i després les va tractant periòdicament en bloc, permanent on line processing , quan les dades són…
baixa
Economia
Dret del treball
Declaració facultativa per la qual el treballador cessa temporalment de la seva activitat laboral com a conseqüència d’una malaltia, d’un accident.
Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa
Economia
Organització patronal.
Associació empresarial multisectorial integrada per 38 gremis i associacions empresarials i creada l’any 1978, amb seu a Terrassa Vallès Occidental És membre de la patronal catalana Foment del Treball Nacional El 1996 transformà els seus estatuts per ampliar el seu camp d’actuació de l’àmbit comarcal a l’autonòmic Eusebi Cima en fou elegit president, càrrec que revalidà fins el 2005, que fou succeït per Antoni Abad, reelegit els anys 2009, 2013 i 2017 Des del 2021 ocupa la presidència Xavier Panés L’any 2011 impulsà, conjuntament amb el centre d’emprenedoria Autoocupació, el Centre de…
coalició
Economia
Política
Acord concertat temporalment entre grups diversos sobre la base d’un programa, amb la finalitat d’aplegar llurs recursos comuns per obtenir la presa d’una sèrie de decisions.
En el terreny polític, la coalició entre partits pot donar-se en un pla purament electoral, parlamentari o bé governamental En aquest darrer cas té lloc la creació d’un govern de coalició En el camp de l’economia, les coalicions mai no canvien el subjecte econòmic que controla cadascuna de les empreses en qüestió, i, doncs, es diferencien del trust Quan la coalició té com a fi primordial de reduir la competència, hom acostuma a denominar-la càrtel Aquestes coalicions són expressament prohibides per la legislació antimonopolista de la major part dels estats
Joan Ventosa i Calvell

Joan Ventosa i Calvell
© Fototeca.cat
Economia
Història
Polític i financer.
Doctor en dret, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i secretari de la seva junta directiva 1903 En sortí amb motiu de l’escissió del 1904, i fou el primer director d' El Poble Català Tornà aviat a la Lliga, i fou regidor de Barcelona 1905 i diputat per Santa Coloma de Farners del 1907 al 1923 Convertit en un dels màxims dirigents de la Lliga membre de la comissió d’acció política, fou un destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives Pel gener del 1917 féu un viatge a València per tal de crear una aliança amb el valencianisme…