Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
territori
Economia
Dret administratiu
Superfície de terra subjecta a una determinada qualificació en la planificació urbanística.
Comprèn el territori urbà , situat dins la zona edificada o edificable d’una població, destinat a edificis privats o públics solar, així com a carrers, places, parcs, jardins, etc, i el territori de reserva urbana , destinat a ésser urbanitzat, però que legalment encara no té aquesta qualificació Tots els altres terrenys són considerats territori rústic El procés de planificació implica, entre altres coses, convertir el terreny en sòl d’assentament pla i sòlid i dotar-lo d’una infraestructura de serveis imprescindibles aigua, llum, gas, clavegueres, etc…
territori
Economia
Geografia
Política
Porció de la superfície terrestre subjecta d’apropiació per part d’un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especialment les activitats de producció i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l’exercici d’una sèrie de competències (polítiques, administratives, etc).
Descrit i definit per la geografia tant en termes polítics emplaçaments de grups ètnics, nacionals o vertaders estats, com econòmics estructura i especialització productives, existència de recursos naturals, actualment hom tracta d’explicar-ne l’actual configuració espacial i molt en concret el problema dels desequilibris territorials
ordenació del territori
Economia
Política
Conjunt de mesures i actuacions públiques tendents a atenuar les conseqüències dels processos econòmics i socials en la configuració del territori.
Conseqüències que exigeixen una intervenció específica de l’estat o comunitat autònoma en la mesura que constitueixen problemes socials i econòmics desigualtats territorials en el nivell de renda i d’atur, desequilibris en la localització de la població i de l’activitat econòmica que provoquen situacions de congestió en les grans ciutats i de subdesenvolupament d’extenses zones agràries, efectes negatius sobre el medi ambient i sobre les condicions generals de vida de la població que, d’altra banda, no se solucionen naturalment a través de les forces de mercat La poca efectivitat de tals…
polarització econòmica
Economia
Creixement zonal, dins una regió econòmica, amb concentració d’activitats econòmiques (pol) que irradien a la resta del territori.
Hi ha un efecte inicial de xuclatge de recursos backwash effect i un possible efecte d’efluència spread effect , que arrossegarà el creixement circumveí i el regional general La polarització econòmica dinamitza i estructura un territori, motiu pel qual, la política regional intenta d’aplicar-lo però sense gaire eficàcia El fenomen ha estat estudiat per KG Myrdal, R Hirschmann i F Perroux
economia regional
Economia
Disciplina que incorpora el concepte de territori a l’anàlisi econòmica.
política agrícola comuna
Economia
Conjunt d’objectius, instruments i accions de la Comunitat Europea a favor del desenvolupament dels sectors agrari, forestal i pesquer i de l’organització del mercat interior europeu en llurs productes.
Amb una validesa directa dins el territori comunitari des del 1962, la seva execució ha originat importants problemes relatius als costs, als excedents, i al proteccionisme de certs productes, fet que aconsellà 1985, la reforma del mercat diversificant-ne les estructures i imposant-hi reduccions productives
nou instrument comunitari
Economia
Instrument financer de la Comunitat Europea (1978) d’emprèstits i préstecs programats per la Comissió per a finançar projectes que afavoreixin la convergència econòmica dels estats membres i llur integració.
En funció dels objectius prioritaris —l’energia, indústria i infraestructures—, els projectes han de tenir en compte l’impacte regional i la desocupació, i, pel que fa al seu àmbit, aquest és tot el territori comunitari, però amb una especial atenció a les empreses mitjanes i petites Del 1979 al 1990, els finançaments fets tramitats pel BEI foren de 6 347 milions d’ecus
planificació territorial
Economia
Procés de decisió pel qual hom determina les directrius i, de vegades, els detalls dels usos del sòl, els moviments de persones i de mercaderies, els equipaments col·lectius i l’ordenació de l’habitatge d’una àrea de dimensions variables i per a un cicle temporal també variable.
Als Països Catalans, té els precedents més remots en l’interès de les monarquies dels s XVII i XVIII per les fronteres, obstacles i accessos tant naturals com artificials en funció d’objectius politicomilitars, que es manifestaren en tres grans projectes Georgetown, a Maó, 1711 la Barceloneta, 1753 i Sant Carles de la Ràpita, a l’entrada dels Alfacs el 1788 Posteriorment, s’hi interessà indirectament el mercantilisme autòcton Romà i Rossell, Caresmar, Dou arran de l’interès per les transformacions del món agrari i l’impuls a la indústria També el putting-out d’Alcoi i especialment la…
patent europea
Economia
Sistema internacional de patents, de validesa per als estats signataris del conveni de Munic (1973), que és regulat per l’Organització Europea de Patents.
Per als estats adherits a aquest sistema, l’examen de les futures patents s’efectua a la Haia centre de recerca i el registre té lloc a Munic Oficina Europea de Patents La patent té una vigència de vint anys La patent comunitària conveni de Luxemburg, 1975 s’aplica unitàriament i autònomament al territori de la Comunitat Europea, sobre la base de la patent europea encara no ha entrat en vigor
agent de desenvolupament local
Economia
Persona física o jurídica que té com a objectiu la dinamització econòmica del territori, mitjançant la potenciació dels factors locals i la promoció del territori de cara a l’exterior.
És una figura introduïda en els darrers anys per molts organismes d’àmbit local ajuntaments, consells comarcals