Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
oferta pública d’adquisició
Economia
Operació de compra d’una societat, cotitzada en borsa, mitjançant una apel·lació pública.
El comprador pretendent proposa als accionistes la compra d’una part de les accions de la societat —o bé de totes— a un preu fix, superior a la cotització borsària És anomenada ‘hostil’ quan és duta a terme sense l’acord dels administradors, d’‘exclusió’ si pretén de treure la societat de la cotització al mercat i ‘especulativa’ quan l’objectiu és treure’n una plusvàlua a curt termini, amb la posterior venda
gestió de tresoreria
Economia
Tècnica de previsions i d’accions permanents, a curt termini, per a tenir cobertes, oportunament, les necessitats de caixa i aplicar els excedents al mercat del diner per a obtenir-ne el millor rendiment.
En les entitats financeres, a més de l’anterior funció, la tècnica consisteix a aconseguir nous fons líquids per a treure'n un diferencial de rendibilitat El pressupost de tresoreria és una eina per a la gestió Els bancs ofereixen aquest servei, tant interior com internacional, i la possibilitat de fer-ho des de l’empresa emprant mijans de pagament electrònics
deslocalitzar
Economia
Treure (un procés de producció) d’una localització ja establerta.
explotar
Economia
Treure profit del producte (d’alguna cosa, generalment la terra).
dipòsit bancari
Economia
Assentament en la comptabilitat d’un banc que indica que un client determinat li és creditor per una certa quantitat.
Hom parla de dipòsit primari quan l’assentament deriva del fet que el client diposita en el banc actius d’un grau de liquiditat igual talons o superior bitllets del Banco de España Els dipòsits primaris poden ésser a la vista , que són els que tenen més grau de liquiditat, puix que el dipositant o client en pot disposar a qualsevol moment i sense cap preavís, d’estalvi , quan el client, per a disposar-ne, ha de presentar la llibreta d’estalvi en el banc o caixa i, en alguns casos, amb un preavís de set dies, i a terme , els quals tenen menys grau de liquiditat, puix que el dipositant es…
Joshua Angrist

Joshua Angrist
© National Bureau of Economic Research
Economia
Economista nord-americà.
Llicenciat en economia per l’Oberlin College d’Ohio 1982 i doctor en economia 1989 per la Universitat de Princeton Ha estat professor a les universitats de Harvard fins el 1991 i Jerusalem 1991-96 i, des del 1998, és professor d’economia al Massachusetts Institute of Technology MIT de Boston, on imparteix econometria i economia laboral És membre del National Bureau of Economic Research, l’IZA - Institute of Labor Economics, l’American Academy of Arts and Sciences, l’American Economics Association, l’American Statistical Association i l’Ecometric Society Ha estat editor de les revistes…
economia col·laborativa
Economia
Modalitat d’intercanvi de béns i serveis a través d’internet, difosa a partir de la segona dècada del segle XXI.
No totes les transaccions econòmiques que es fan a través de la xarxa poden considerar-se economia collaborativa no ho són les vendes de productes d’empreses o comerços tradicionals a través dels portals respectius d’internet En el sentit més estricte, l’economia collaborativa consisteix en xarxes descentralitzades d’intercanvis entre particulars que són els proveïdors i els usuaris finals de les transaccions L’oferta la constitueix un bé de consum del qual el propietari en vol treure un benefici, sigui a través d’un intercanvi de productes o serveis, o bé en forma monetària,…
Mario Monti

Mario Monti
© Consell de la Unió Europea
Economia
Política
Economista i polític italià.
Graduat a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà 1965, amplià estudis a la Universitat de Yale, i el 1969 inicià l’activitat docent universitària El 1985 s’incorporà com a catedràtic d’economia política a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà, d’on ha estat rector 1989-94 i de la qual és president des del 1994, en successió de Giovanni Spadolini A la dècada dels anys vuitanta fou en nombroses ocasions assessor del Govern italià en temes financers i vicepresident de la Banca Commerciale Italiana Del 1995 al 1999 fou comissari per al mercat intern de la Comissió Europea sota la presidència de…
transferència de tecnologia
Economia
Venda de tecnologia (experiències, coneixements, innovacions, know-how) per l’empresa propietària intel·lectual, a una altra d’interessada a adquirir-la per a treure’n un rendiment.
La transferència pot diferir en amplitud alguns elements, know-how complet, etc, en les fases en què es realitza d’estudi a l’execució i en les modalitats en què es lliura a mesura, etc Hom efectua aquesta transferència dins un estat o a l’exterior desfasament tecnològic La balança tecnològica d’un estat en mesura l’intercanvi La pirateria tecnològica o comercial n'és la seva negació mercantil