Resultats de la cerca

Durant la dècada dels setanta experimentà un important creixement que culminà vers el 1977 amb l’absorció de diverses fàbriques RT orras Juvinyà, Papelera del Duero, Paperera del Llobregat, Papelera de Andalucía, etc, i l’expansió de la seva activitat vers el camp de la producció forestal a l’Estat espanyol i al Brasil El 1981 travessà una fase crítica que la portà a desenvolupar un pla de refinançament i el 1982 es veié implicada, a través d’alguns membres del Consell d’administració, en l’afer del Banc dels Pirineus El 1983 feu suspensió de pagaments El 1985 fou…

Així, una manufactura o un producte manufacturat signifiquen un article produït segons un procés fabril, o sigui resultant de la transformació industrial d’unes primeres matèries Les activitats manufactureres, tal com són enteses actualment, nasqueren a Catalunya, bàsicament a través de les manufactures tèxtils de cotó, vers el 1780

Vers el 1896 era corredor del comerç a Lleida, i feia alguns anys que s’havia integrat al moviment catalanista polític i literari El 1892 esdevingué el principal propagandista de les Bases de Manresa Fundà l’Associació Cultural Catalanista, en estreta collaboració amb la Unió Catalanista, de Barcelona Impulsà els jocs florals a Lleida

Establert a Barcelona vers el 1548 Collaborà amb Pere Serafí, Pietro Morone i altres i féu obres individuals a Barcelona, Tarragona, Malla i Pineda Fou expert en art, i destacà especialment per la seva activitat d’importació i exportació amb Itàlia de diversos productes, entre els quals llibres, guadamassils i, especialment, làmines i gravats, que influïren considerablement en els corrents estètics locals

Popularitzà el pseudònim de Dionysios Des de vers el 1915 visqué a Barcelona Afiliat a la FAI —però no a la CNT—, fou conseller de sanitat pública i d’assistència social de la Generalitat setembre-desembre del 1936 Ocupà la vocalia de la FAI dins el Consell d’Economia 1936 i 1938 A la postguerra, s’establí a l’Argentina, i posteriorment tornà a Barcelona

Es distingí per la seva fidelitat a la corona catalana durant la invasió francesa del 1285 Alfons III el recompensà amb el nomenament de cònsol a Tunis 1291 Cessà el 1294, però intervingué en operacions comercials particulars de Jaume II de Catalunya-Aragó Vers el 1300 tornà a ésser cònsol de Tunis La seva intervenció suavitzà sovint les relacions entre els catalans i els musulmans

La seva activitat industrial comprèn el sector d’equipaments elèctrics i electrònics, especialment béns de consum A la dècada dels setanta s’orientà vers el camp de la informàtica Quasar Electronic i s’introduí al mercat europeu Utilitza els noms comercials de Technics, National i Panasonic A l’Estat espanyol, el 1973 adquirí l’antiga firma Anglo i constituí la National Panasonic, posteriorment Panasonic SA Té plantes a Celrà Gironès

Tingué nombrosos càrrecs d’assessor del govern comunista Partidari d’un socialisme descentralitzat i amb un mercat controlat, fou separat de tota mena de càrrecs i del partit comunista a mitjan 1968, i emigrà a la Gran Bretanya La seva obra principal, Ogólne problemy funkcjonowania gospodarki socjalistycznej ‘Problemes generals del funcionament de l’economia socialista’, 1961 fou considerada la millor exposició teòrica de les reformes econòmiques vers un socialisme descentralitzat El 1982 publicà Economic History of Communist Eastern Europe

El grup es diversificà vers la producció de béns d’equipament i equips de condicionament d’aire, i el 1974 adquirí Essex International, de material elèctric A l’Estat espanyol Essex controla MAISA amb fàbrica a Valls, Alt Camp i Aismalíbar SA a Montcada i Reixac, Vallès Occidental, dedicades a la producció de components elèctrics El 1999 tingué un volum de vendes de 24 000 milions de dòlars i ocupava 148 000 persones, la meitat de les quals fora dels EUA

Fill d’una família de comerciants de vins de Tarragona S'establí a Cuba el 1830 amb la seva família A Santiago exercí com a importador de vins, vers el 1840 Começà a experimentar el procés de destillació del rom, l’aiguardent de canya de sucre, fins a obtenir-ne una beguda molt més suau Adquirí una destilleria i el 1861 constituí l’empresa Bacardí El 1876, deixà la companyia en mans dels seus fills Emilio, Facundo i José Bacardí Moreau