Resultats de la cerca

Conreà primerament l’escultura, però l’abandonà i es llicencià en ciències 1898 i en química 1910 Fou un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural 1899, i en fou president 1903 Professor de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior d’Agricultura 1900-12, fou també membre dels Estudis Universitaris Catalans El 1907 fundà una fàbrica de productes químics, i des del 1909 fou director de la revista La Industria Química El seu germà, Antoni Novellas i Roig Barcelona 1879 — , collaborà amb ell i publicà obres, com Farmacodinamia 1930 i Farmacografía de tinturas, gotas y…

Fou professor i investigador, a l’Emmanuel College de la seva ciutat natal S'especialitzà, juntament amb el seu deixeble George Porter, en la provocació, l’observació i el mesurament de reaccions químiques ultraràpides mil milionèsims de segon i en l’estudi de les variacions de l’equilibri químic sota petits impulsos elèctrics Compartí el premi Nobel de química de l’any 1967 amb Porter i l’alemany Manfred Eigen

Després d’un llarg període d’estudis als EUA, s’ocupà de la direcció de les fàbriques d’armes i explosius que el seu pare havia fundat a Peterburg, Estocolm, Krummel i Winterviken Els procediments que ell adoptà per a millorar el rendiment i la seguretat de la nitroglicerina el portaren al descobriment de la dinamita 1866 i de la gelatina 1875, i més tard al de la pólvora sense fum o pólvora balística 1888 També patentà procediments de la seva invenció per a la destillació contínua del petroli, un fre automàtic i calderes inexplotables Enriquit per la venda de les patents dels seus explosius…

Ideà un sistema d’agrupació dels elements químics, basant-se en la seva Llei de les octaves cada vuit elements formaven una sèrie comparable a l’escala musical Resumí els seus treballs en el llibre On the Discovery of the Periodic Law 1884

Estudià a Madrid, a Toledo i a Barcelona i es doctorà en medicina i en filosofia a la Universitat de Bolonya Fou el primer catedràtic de botànica del Real Jardín Botánico de Madrid Completà l’edició de la Flora Española de Josep Quer i hi incorporà un Elogio histórico del botànic català 1784 Traduí al castellà les obres de Duhamel du Monceau S'interessà també per la química, principalment per l’anàlisi de les aigües minerals, i féu conèixer a Espanya les operacions de la química pneumàtica, la teoria dels gasos i les elaboracions de l’èter sulfúric i de l’àlcali volàtil

Estudià medicina a Itàlia, descobrí el ferricianur de potassi, conegut com a sal de Gmelin , i introduí els temes èster i cetona en química orgànica Per les seves recerques sobre la química de la digestió, hom pot considerar-lo com el fundador de la fisiologia química

De formació autodidàctica, restà fidel a les teories alquímiques de Paracels, aleshores ja depassades Hom pot considerar la nombrosa bibliografia elaborada per Glauber Furni novi philosophici, Miraculum Mundi , etc com a pont entre l’antiga tradició alquímica i la nova teoria química que començava a fer-se camí Treballà en la formació de sals i descobrí la sal mirabile o sal de Glauber Na 2 SO 4 10H 2 O Mitjançant una acurada tècnica de laboratori obtingué nombroses substàncies amb un alt grau de puresa

Collaborà segurament amb Antoni JCabanilles en la recollecció de plantes del País Valencià Durant la invasió francesa, s’estigué a Mallorca, on herboritzà, arranjà un petit jardí botànic a l’hort del Temple i inicià un curs de botànica Tornà a València el 1815 i fou corresponsal de Mariano Lagasca, a qui envià plantes dels saladars de l’Albufera i diferents varietats d’arròs, i donà cursos d’agricultura a la Societat Econòmica d’Amics del País 1820

Estudià la botànica del Narbonès, el país de Foix, la Catalunya del Nord i el Principat i, molt especialment, de les Corberes Publicà el Catalogue raisonné de la flore des Pyrénées-Orientales 1898, dos estudis en collaboració amb C Arvet-Touvet sobre el gènere Hieracium , bona part dels quals correspon a formes catalanes, i un Catalogue de la flore des Corbières 1912-13 El seu herbari, adquirit pel botànic nord-americà Hernan Knoche, es conserva a la Universitat de Stanford

Professor de la facultat de ciències de Tolosa Llenguadoc i director del servei del mapa de vegetació de França És autor de Géographie des plantes 1931, Géographie botanique et agricole des Pyrénées orientales 1934, Les fôrets des Pyrénées 1930-42 i uns 450 treballs més sobre botànica, geografia, boscs, climatologia i cartografia