Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ginseng

Ginseng
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les araliàcies, de fulles palmaticompostes i de flors pentàmeres verdoses reunides en umbel·les terminals.
És natural de la Xina, Manxúria i Corea, on la seva arrel té un ampli ús oficinal
cordarials
Botànica
Ordre d’algues brunes, de la subclasse de les feosporades.
Grup bastant ampli, comprèn espècies amb aparell vegetatiu en forma de disc, coixí hemisfèric o fronda simple o ramificada, amb creixement tricotàllic o terminal
discomicets
Botànica
Subclasse d’ascomicets els ascocarps dels quals són apotecis.
Són apògams, i els cossos fructífers, d’estructura molt variada, poden ésser sobre el substrat o a dintre És un grup ampli, al qual pertanyen alguns dels bolets ascomicets més coneguts, com ara les helvelles o les múrgoles
hibisc

Gineceu de l’hibisc de la Xina
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes arbustives o herbàcies, de la família de les malvàcies, de fulles alternes palmatinèrvies, de flors pentàmeres, grosses i sovint de colors vius, i de fruits en càpsula quinquelocular.
És un gènere ampli, algunes de les espècies del qual són conreades en jardineria, tal com l’hibisc de la Xina H rosa-sinensis i l’hibisc de Síria H syriacus , i algunes altres tenen interès industrial, com ara H cannabinum , que proporciona el kenaf
roc d’Enclar

Tomba coberta de llicorella, parcialment excavada a la roca, a Sant Vicenç d'Enclar (Andorra)
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Jaciment prehistòric, romà i medieval, de Santa Coloma (Andorra).
Situat en un lloc elevat i d’ampli control visual sobre la vall central d’Andorra, és un dels jaciments més intensament treballats d’aquest principat Després d’una ocupació mal definida durant l’edat del bronze, s’hi establí un petit nucli d’explotació vitivinícola en època romana, al final de la qual el lloc fou fortificat per tal de controlar el pas per la vall d’Andorra Aquest primer castell fou reformat i ampliat entre el segle IX i el segle XIII
morfactina
Biologia
Botànica
Nom genèric d’un grup de substàncies reguladores del creixement i la morfogènesi dels vegetals, constituïdes per derivats 9-fluorè de l’àcid carboxílic.
Són actives a concentracions molt diverses, tenen efectivitat en un ampli espectre d’espècies vegetals i són de ràpida degradació Tenen efectes inhidors del creixement dels rebrots i de la divisió cellular dels meristemes apicals modifiquen el pla de divisió i el patró de creixement anullen el geotropisme i el fototropisme, la germinació de les llavors, i retarden la senescència foliar Les morfactines alenteixen també el creixement dels òrgans, els quals solen aparèixer amb part soldades, i alhora estimulen l’aparició de brots laterals A les arrels, contràriament, estimulen el…
Setefilla
Jaciment arqueològic
Emplaçament arqueològic situat a Lora del Río, Sevilla, que comprèn dos jaciments: l’un situat al turó conegut per Mesa de Setefilla
i l’altre al peu del turó, constituït per una necròpolis.
El jaciment de Mesa de Setefilla és format per un turó artificial de 8 m d’alçada màxima, situat en un ampli altiplà rocallós Hom hi ha constatat una ocupació ininterrompuda des de l’edat del bronze mitjà entorn del 1600 aC fins a la plena època ibèrica vers el 400 aC, moment en què fou desocupat fins a època medieval La superposició de tretze estrats d’habitació preromana permet de constatar l’existència de fases sense solució de continuïtat des d’una societat altament organitzada durant el bronze mitjà, a l’horitzó tartessi, fins a la cultura ibèrica Les excavacions del turó,…
cloròfits
Botànica
Fílum de vegetals caracteritzats per la presència de plastidis verds, amb clorofil·la a i b i carotens, i per la formació de midó, sempre en els plastidis.
En aquest sentit ampli, els cloròfits comprendrien des de les algues verdes fins a les plantes superiors Però més generalment hom en restringeix l’amplitud a les algues verdes solament Tenen cèllules amb membrana cellulòsica, recoberta per una capa pèctica que es gelifica amb freqüència, o impregnada de carbonat càlcic Són uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d’estructura cenocítica Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses en copa, anell, reticle, cinta, etc, sovint presenten flagels, sobretot en les cèllules reproductores En total…
ciutat ibèrica d’Ullastret

Vista aèria de la ciutat ibèrica d’Ullastret
Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret (CC BY-NC-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Conjunt de jaciments arqueològics preromans ibèrics, situats en tres emplaçaments del municipi d’Ullastret (Baix Empordà).
Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis El jaciment del puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort 1974 i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres El 1961, la…