Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Joan Domingo i Arnau
Botànica
Farmacèutic i botànic.
Adquirí una farmàcia de Tarragona amb una collecció de minerals i un herbari, que amplià amb els elements que recollí en les seves visites per l’occident del Principat com a visitador de farmàcies a partir del 1802 Fou diputat del comú de l’ajuntament 1808
ciclamen
ciclamen ( C.persicum )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes perennes, de la família de les primulàcies, amb tubercles arrodonits i més o menys deprimits, fulles cordades o reniformes, llargament peciolades, enteres o sinuato dentades, flors pentàmeres amb pètals reflexos i fruits capsulars dehiscents per cinc valves.
Comprèn unes 20 espècies pròpies de la regió mediterrània, de l’Europa central i de l’Àsia Menor El ciclamen de Pèrsia Cpersicum , de fulles marbrades i de flors grosses, amb una àmplia gamma de colors, des del blanc fins al vermell viu, és molt apreciat en jardineria
rosa mística
Botànica
Planta anual, de la família de les compostes, robusta i de creixement ràpid, originària de Mèxic, de fulles de color verd franc i flors en capítols grans, de fins a 18 cm de diàmetre i que recorden les de les dàlies.
És una espècie força conreada com a ornamental per la seva àmplia i vistosa floració Hi ha prop d’un centenar de varietats de conreu, que inclouen plantes amb flors dobles, plantes nanes i una gran varietat de colors de flors diferents blanc, groc, taronja, rosa, vermell, lila o porpra Per a un bon desenvolupament necessiten terres fèrtils i ple sol
William Barbey
Botànica
Botànic suís.
Gendre d' Edmond Boissier , l’acompanyà en algun dels seus viatges per les Illes Balears i el País Valencià Publicà, juntament amb Émile Burnat, Notes d’un voyage botanique dans les îles Baléares et dans la province de Valence Espagne 1882 A la mort de Boissier n'amplià l’herbari i les colleccions, que llegà posteriorment al Conservatori Botànic de Ginebra
card marià
card marià
© Fototeca.cat
Botànica
Planta biennal, de la família de les compostes, de tija robusta, glabra, de 30 a 150 cm de llargada, fulles oblongues, sinuatolobades o pinnatífides, glabres, de color verd pàl·lid, amb grosses espines als marges, maculades de blanc al costat dels nervis a l’anvers.
Les flors, purpurines, hermafrodites, s’agrupen en capítols grans, terminals, amb un característic involucre de bràctees imbrincades, terminades en apèndix que formen unes punxes grans, molt vulnerants, espinades a la base Els fruits són aquenis negrosos, d’uns 7 mm de llargada Planta mediterrània, de dispersió àmplia, viu a les vores dels camins, sobre sòl profund, no gaire sec Els fruits, que contenen histamina i timidina, actuen com a tònic cardiovascular La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge
Miguel Colmeiro y Penido
Botànica
Botànic.
Fou el primer catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona després de la seva restauració, el 1846 Anà després a Sevilla i a Madrid 1847, on fou també nomenat director del Jardín Botánico 1868 i membre de la Real Academia Española És autor del primer catàleg de plantes de Catalunya que ha estat publicat 1846, que Antoni Cebrià Costa esmenà i amplià uns quants anys després, i també d’altres obres, més bibliogràfiques que científiques, on reuní, però, moltes informacions abans disperses entorn de les plantes de la península Ibèrica i també moltes referències biogràfiques de botànics…
Parc Arqueològic Mines de Gavà

Vista exterior de les mines del Parc Arqueològic Mines de Gavà
© Museu de Gavà
Museologia
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic i museístic.
Impulsat per l’Ajuntament de Gavà, fou obert al públic el 2007, després de deu anys de treballs per a la seva adequació Les mines de can Tintoter, descobertes l’any 1972, tenen més de 6000 anys d’antiguitat i són un extraordinari vestigi de l’activitat extractiva en el Neolític Es tracta de les mines de galeria més antigues d’Europa i estaven dedicades a l’extracció de variscita El Parc mostra com era la vida en aquella època i com s’extreia el mineral, en una àmplia xarxa de pous, cambres i galeries En la visita, el públic pot entrar en una mina autèntica i en una altra construïda a escala…
Museu de Gavà

Exposició permanent del Museu de Gavà
© Museu de Gavà
Museu
Jaciment arqueològic
Institució museística municipal fundada l’any 1978 a Gavà (Baix Llobregat) arran de la descoberta d’un complex miner neolític a can Tintorer i la realització d’altres treballs arqueològics a la zona.
Després d’uns anys de funcionament precari, l’any 1991 tingué lloc la inauguració d’unes noves installacions a la Torre Lluch i hom concretà una nova concepció museogràfica L’objectiu bàsic del Museu de Gavà és la formació i transformació del paisatge des de l’òptica de la interrelació entre els fenòmens culturals i els naturals L’àmbit territorial d’actuació se situa entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf El museu també gestiona les visites a les mines prehistòriques de can Tintorer , on els visitants poden recórrer l’explotació minera en galeries més antiga d’Europa, de 5000…
Josep Cuatrecasas i Arumí
Botànica
Botànic.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor de botànica 1924-30, i es doctorà a la de Madrid 1928 Amplià estudis a la Universitat de Ginebra i a l’institut i jardí botànic de Berlín-Dahlem Ha contribuït al coneixement de la flora bètica amb la seva tesi Estudios sobre la flora y la vegetación del macizo de Mágina 1929 El 1931 obtingué la càtedra de botànica descriptiva de la facultat de farmàcia de Madrid fou cap de la secció de flora tropical i posteriorment 1936 director del Jardín Botánico de Madrid Després d’un viatge a Colòmbia 1932 publicà Plantae…
ciutat ibèrica d’Ullastret

Vista aèria de la ciutat ibèrica d’Ullastret
Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret (CC BY-NC-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Conjunt de jaciments arqueològics preromans ibèrics, situats en tres emplaçaments del municipi d’Ullastret (Baix Empordà).
Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis El jaciment del puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort 1974 i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres El 1961, la…