Resultats de la cerca
Es mostren 5598 resultats
cortals de la Peguera
Cortal
Cortals del terme de Sant Julià de Lòria (Andorra), al vessant occidental del pla de Claror, a la dreta de la riera de la Peguera
, al peu del bosc de la Peguera
.
grau de la Creu de Rial
Cinglera
Gran cinglera que domina la vall d’Ora, damunt Sant Lleir de la Valldora, límit S de l’altiplà de Busa, dins el terme municipal de Navès (Solsonès).
L’únic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d’Arques pel grau de la Creu
cingles de les Costasses
Cinglera
Cinglera dels Prepirineus que forma el vessant S del cim de Cloterons (2 179 m), estesa entre Gósol (Berguedà) i Josa i Tuixén (Alt Urgell).
cingles de Costafreda
Cinglera
Contrafort N (1 882 m) de la serra d’Ensija, acinglerat per tots costats, a la qual s’uneix a través del serrat Voltor, estès d’W a E, entre les valls de Saldes i de Vallcebre (Berguedà).
Entremesaigües
Cortal
Grup de cortals de la parròquia de les Escaldes-Engordany (Andorra), a la confluència dels rius Madriu i de Perafita.
cingles de Conangle
Cinglera
Relleu (1647 m alt.) oriental de la serra d’Ensija, al terme de Vallcebre (Berguedà), al límit amb el de Fígols de les Mines.
Forma un escarpament d’un centenar de metres que destaca l’anticlinal de la serra d’Ensija
tamarinde
Alimentació
Botànica
Agronomia
Arbre robust, de la família de les cesalpiniàcies, fins de 24 m d’alçària, de fulles pinnatisectes i penjants; de flors d’un groc pàl·lid, amb esquitxos vermells, sigomorfes, hermafrodites, amb quatre sèpals i tres pètals, i de fruits lleguminosos.
Els llegums, plens d’una polpa acídula comestible, són molt apreciats com a fruita Oriünd de l’Àfrica tropical, és plantat a dojo a les regions càlides com a arbre fruiter, ornamental i d’ombra La polpa del fruit és agredolça i hom sol consumir-la parcialment dessecada la seva composició per 100 grams és de 71,8 g d’hidrats de carboni, 22,6 g d’aigua, 3,1 g de proteïnes, 3,0 g de fibra i 2,1 g d’elements minerals Té vitamines, i el seu valor energètic és elevat 272 quilocalories per 100 g És emprat en medicina popular com a laxant
tamaricàcies
Botànica
Família de parietals constituïda per plantes arbòries o arbustives de fulles petites, esquamiformes o aciculiformes, alternes, de flors actinomorfes, hermafrodites, tetràmeres o pentàmeres, hipògines i petites, solitàries o disposades en raïms espiciformes, i de fruits en càpsula loculicida.
Consta aproximadament de 120 espècies, la majoria halòfiles i pròpies dels països àrids del Vell Món El gènere més important és el tamariu