Resultats de la cerca
Es mostren 6230 resultats
estany des Peix
L'estany des Peix; al fons, es Vedrà
Ernest Prats Garcia (CC BY-NC-ND 2.0)
Albufera
Albufera al N de Formentera, que per la boca de l’estany des Peix comunica amb la mar.
La caseria i les Salines de sa Savina el separen de l’estany Pudent
Lagoa dos Patos
Albufera
Albufera de Rio Grande do Sul, al Brasil (250 km de longitud per 60 d’amplada).
Parallela a la costa, es comunica amb l’Atlàntic pel canal Rio Grande i amb el llac Mirim pel de São Gonçalo
albufera del Quadro
Albufera
Antiga albufera del municipi de Benicàssim (Plana Alta), al límit amb el de Castelló de la Plana, actualment zona de marjal ( prats del Quadro
).
gola del Pujol Nou
Albufera
Gola de l’Albufera, la més septentrional, que travessa la Devesa al S del Saler, dins el terme de València.
estany Pudent
Albufera
Albufera al N de Formentera, la més extensa de l’illa, a la vora de la qual es troben les salines de Formentera.
iurac | iuraca
Etnologia
Individu d’un poble samoiede occidental que viu dispers al N de la Sibèria, entre els rius Dvina Septentrional i Ienissei, i a les illes adjacents de l’oceà Àrtic.
tupí
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l’Amazones i els seus afluents.
Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís tupí-guaraní del Paraguai, bé que llurs constants migracions semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná els han diversificat culturalment Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics ultra els guaranís guaraní del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus els tupís del baix Amazones amb les tribus principals manaž ,…
tribu
Etnologia
Sociologia
Grup social que aplega nombroses famílies o clans, units per vincles lingüístics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurídic propi i sota l’obediència d’un cap.
Homogènia i autònoma des del punt de vista sociopolític, la tribu és la unitat més extensa de població de què s’ocupa tradicionalment l’etnografia Una tribu és formada de grups més reduïts, com els clans, i es pot associar temporalment o permanentment amb altres tribus i formar una confederació amb finalitats militars o religioses, però no pas polítiques quasi mai no té un sistema centralitzat d’autoritat política o jurídica sobre la confederació En la definició de tribu els antropòlegs solen distingir dues realitats, dos dominis diferents, però lligats Quasi tots se'n serveixen per a…
tamarinde
Alimentació
Botànica
Agronomia
Arbre robust, de la família de les cesalpiniàcies, fins de 24 m d’alçària, de fulles pinnatisectes i penjants; de flors d’un groc pàl·lid, amb esquitxos vermells, sigomorfes, hermafrodites, amb quatre sèpals i tres pètals, i de fruits lleguminosos.
Els llegums, plens d’una polpa acídula comestible, són molt apreciats com a fruita Oriünd de l’Àfrica tropical, és plantat a dojo a les regions càlides com a arbre fruiter, ornamental i d’ombra La polpa del fruit és agredolça i hom sol consumir-la parcialment dessecada la seva composició per 100 grams és de 71,8 g d’hidrats de carboni, 22,6 g d’aigua, 3,1 g de proteïnes, 3,0 g de fibra i 2,1 g d’elements minerals Té vitamines, i el seu valor energètic és elevat 272 quilocalories per 100 g És emprat en medicina popular com a laxant