Resultats de la cerca

Els brots joves són d’un color blau verd molt bonic, que a les parts velles queda de color verd fosc El grau de monstruositat en aquesta cultivar és variable i també pot aparèixer en una branca del Cereus uruguayanus de tiges normals La reproducció es fa per esqueix A partir de llavor també poden aparèixer formes monstruoses, però la probabilitat és baixa

L’ anturi lanceolat A scherzerianum , família de les aràcies ateny els 50 cm d’alçada i presenta espates florals d’un color vermell intens que duren setmanes Les espates poden aparèixer tot l’any L’ anturi sagitat A andreanum , família de les aràcies, d’uns 60 cm d’alçada, té les fulles cordiformes, allargades de color verd viu i lluent, i espates florals blanques, roses o vermelloses

Són actives a concentracions molt diverses, tenen efectivitat en un ampli espectre d’espècies vegetals i són de ràpida degradació Tenen efectes inhidors del creixement dels rebrots i de la divisió cellular dels meristemes apicals modifiquen el pla de divisió i el patró de creixement anullen el geotropisme i el fototropisme, la germinació de les llavors, i retarden la senescència foliar Les morfactines alenteixen també el creixement dels òrgans, els quals solen aparèixer amb part soldades, i alhora estimulen l’aparició de brots laterals A les arrels, contràriament, estimulen el…

El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65 kg El…

Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt…

La R llatina majúscula prové de la forma que havia pres en el grec occidental, el qual havia afegit un traç oblic a la forma primitiva del fenici, de l’etrusc cercle cap a l’esquerra i del grec clàssic, que no presentaven encara aquell traç oblic La R clàssica romana és formada per tres traços un de llarg vertical, un altre de semicircular a la meitat superior dreta del primer, i un traç recte oblic que surt de la base del semicercle cap a la dreta i acaba quelcom corbat Cadascun d’aquests traços era executat en un temps El primer traç acostuma a tenir un reforç a la base En intervenir la…

Hom l’anomena també estenografia tanmateix, aquest terme és aplicat més adequadament a sistemes d’escriptura amb signes més simples o curts que els habituals, i el terme taquigrafia és aplicat a qualsevol sistema escriptura corrent o estenogràfica en el qual hom empra mètodes per a adquirir velocitat, com ara sigles, contraccions, supressió de lexemes no indispensables així itz en actualitzar , signes propis per als prefixos i sufixos, supressió de paraules i sobretot de signes vocàlics, etc Actualment la major part dels sistemes utilitzats són una combinació d’estenografia i de taquigrafia…