Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
enteritis
Veterinària
Procés inflamatori molt corrent en els animals, especialment en els bòvids i els èquids, que són atacats per un bacil (Mycobacterium paratuberculosis) que produeix una enteritis paratuberculosa greu, crònica i infecciosa, acompanyada de diarrea i d’aprimament, que duu a la mort.
Les enteritis del bestiar solen anar acompanyades de gastritis, i tenen moltes causes, les més corrents de les quals són l’excés d’aliment, l’avitaminosi, els fongs, els bacteris i les deficiències en la nutrició La diarrea, la set, la pèrdua de la gana, la febre i els mals de ventre intermitents en són els símptomes més destacats
areca
Botànica
Petita palmera, de la família de les palmes, originària d’Indonèsia, de tronc prim, productora de ramells de fruits que contenen una sola llavor, la nou d’areca
, rica en taní i en greixos.
Les nous d’areca són molt consumides pels pobles de l’Àsia meridional i de l’Àfrica oriental com a masticatori Hom les sol mastegar acompanyades de fulles fresques de bètel Piper betel , de resina d’uncària Uncaria gambir i de calç, després dels àpats Alhora que aromatitzen l’alè, actuen com a estimulant Llur principi actiu és l’arecolina
equisetàcies
Botànica
Família de l’ordre de les equisetals, constituïda per plantes herbàcies amb rizomes reptants i amb tiges silicificades i articulades d’entrenusos estriats i nusos amb un verticil de fulles esquamiformes, unides inferiorment per una beina.
Les tiges fèrtils d’algunes espècies no són fotosintetitzadores i difereixen de les tiges vegetatives Els esporangis són a la cara inferior d’esporangiòfors verticillats en un estròbil terminal compacte Les espores van acompanyades d’elàters Els gametòfits són petits i verds, amb arquegonis i anteridis, i els espermatozoides són mòbils L’únic gènere de la família és Equisetum , la cua de cavall Equisetàcies més destacades Equisetum sp cua de cavall , equiset, herba estanyera, trencanua Equisetum hiemale aspreta Equisetum ramosissimum trompera d'aigua
capítol
Botànica
Inflorescència d’eix molt curt i eixamplat que constitueix un receptacle on s’insereixen les flors, sèssils i a vegades acompanyades de bràctees dites palletes
.
Al voltant del capítol hi ha un involucre de bràctees És característic de les compostes
Antoni Josep Cabanilles i Palop
Antoni Josep Cabanilles i Palop Gravat del llibre Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia (1795-1797)
© Fototeca.cat
Botànica
Botànic.
Cursà estudis de filosofia a la Universitat de València i de teologia al collegi de la Companyia de Jesús de València i al de Gandia en aquest darrer es doctorà el 1766 S'establí de primer a Madrid, on, dissolta la Companyia de Jesús per Carles III, féu oposicions a càtedres tres vegades, sense èxit Anà després a Oviedo com a preceptor del fill de Teodomiro Caro de Briones, i en aquesta ciutat fou ordenat de sacerdot el 1772 El 1776 el duc de l’Infantado el trià com a preceptor dels seus fills, i un any després, quan el duc fou designat ambaixador a França, se n'anà amb ells a París, on restà…