Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
plaga
Agronomia
Fitopatologia
Proliferació d’un organisme vivent que provoca la destrucció d’altres éssers vius en envair-los.
Pot ésser causada per microorganismes patògens o paràsits o per organismes vegetals, però sobretot per organismes animals, invertebrats majoritàriament, especialment àcars i insectes Entre les mesures existents per a combatre les plagues hom compta la introducció de mascles estèrils, que controlen o aturen la reproducció de l’espècie que constitueix la plaga l’administració d’hormones juvenils que impedeixen la metamorfosi i, per tant, la reproducció l’aplicació de feromones que atreuen els mascles a un parany la introducció d’espècies resistents a plaga la promoció de…
tipus nomenclatural
Botànica
Exemplar o element constitutiu d’un tàxon al qual és permanentment associat el nom d’aquest.
L’aplicació de noms als tàxons de categoria inferior o igual a la de família és feta sempre mitjançant tipus nomenclaturals L' holotip és l’exemplar que l’autor del tàxon designà o utilitzà com a tipus nomenclatural mentre existeix regula l’aplicació del nom corresponent El lectotip és l’exemplar elegit entre el material original com a tipus nomenclatural quan l’autor no designà holotip o quan aquest ha desaparegut L' isotip és un exemplar duplicat de l’holotip, pertanyent a la recollecció original El sintip és un dels exemplars esmentats originalment per l’autor,…
casmant
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les iridàcies, que fa flors irregulars, amb els pètals inferiors grocs i els superiors vermells, disposades en espiga multiflora.
Procedeix de la regió del Cap té aplicació en jardineria
capoquer
Botànica
Arbre de la família de les bombacàcies, d’uns 30 m d’alçària i d’un brancatge molt desenvolupat, estès per totes les zones intertropicals, bé que originari d’Amèrica.
El fruit dóna el capoc, i de les llavors hom extreu un oli que té aplicació en la fabricació de sabons i en alimentació
ametlla amarga
Botànica
Agronomia
Llavor no comestible de l’ametller amarg.
Conté un glicòsid anomenat amigdalina que, en hidrolitzar-se, a més de glucosa, dóna àcid cianhídric i aldehid benzoic, substàncies, aquestes darreres, que li confereixen una amargor característica Té aplicació en farmàcia i en la fabricació d’essències
lluita preventiva
Fitopatologia
Sistema de lluita contra plagues i malalties de les plantes.
Fa ús de les mesures de control abans de l’aparició dels paràsits o aquests assoleixen proporcions difícils de combatre, sia per modificació del medi, per l’aplicació d’un calendari de tractament o pel tractament o destrucció dels focus d’infestació
partenocàrpia
Biologia
Botànica
Agronomia
Formació del fruit sense fecundació prèvia dels primordis seminals, els quals no es transformen en llavors viables.
El procés de formació del fruit és controlat per l’auxina produïda durant la pollinització i sobretot per les llavors en creixement En la partenocàrpia natural l’auxina té uns altres orígens També pot ésser induïda artificialment mitjançant l’aplicació de diverses fitohormones i substàncies químiques
nou
nous
© Fototeca.cat
Botànica
Fruit de la noguera.
Les nous tenen aplicacions culinàries i en pastisseria, i també són consumides directament com a fruita seca Per llur riquesa en olis i greixos vegetals, resulten un producte alimentari de primer ordre De les nous hom obté oli oli de nou , d’aplicació industrial, especialment en la fabricació de sabó i de pintura i en adoberia
piretrina
Fitopatologia
Insecticida natural contingut en els aquenis i les flors del crisantem (Chrysanthemum cinerariaefolium i Ch.coccineum).
Hom l’obté a partir de flors seques i polvoritzades, o bé per síntesi química i hom l’anomena alletrín La piretrina i els insecticides derivats piretroides són poc estables a l’aire lliure, a la humitat i als medis bàsics, i són ràpidament degradats després de la seva aplicació No presenten pràcticament toxicitat envers els mamífers
defoliant
Botànica
Agronomia
Cadascuna de les substàncies químiques que per llur acció antagonista sobre les auxines produeixen la caiguda de les fulles dels vegetals.
Els defoliants foren emprats abundosament per l’exèrcit dels EUA al Vietnam, on àmplies zones de la jungla i dels arrossars foren aspergides des d’avions Vint-i-quatre hores després d’aquest tractament les fulles es marceixen, i al cap de sis setmanes cauen Cal remarcar els imprevisibles efectes en l’equilibri ecològic que pot produir l’aplicació d’aquestes substàncies