Resultats de la cerca

És un dels representants més coneguts d’un tipus de poesia experimental a la recerca de sistemes de comunicació i de veritat per mitjà d’una visió tan subjectiva que sembla prolongar els intents del dadaisme Entre altres obres és autor de Provisoires amants des nègres 1962, Paysages en deux 1963 Les lignes de la prose 1963, Comme 1965, Stanze 1973, L’amour 1982, Fragments du coeur 1984, etc Ha publicat també assaigs sobre art

Fou catedràtic d’història natural a la Universitat de Santiago de Compostella 1849-68 i a Barcelona 1868-88 on exercí també interinament de rector 1880 Deixeble de Joan Francesc de Bahí, és autor de l' Ensayo de una flora fanerogámica gallega 1852, que fou el primer catàleg florístic de Galícia El seu herbari es conserva a la facultat de Biologia de Barcelona

Professor de l’Institut d’Horticultura de Gand, l’Escola de Farmàcia de Montpeller 1851-81 —de la qual fou director— i la Facultat de Medicina de Montpeller Dirigí el Jardí Botànic de Montpeller 1881-88 Fou el primer a determinar i a descriure la filloxera i a preconitzar la introducció de les varietats americanes de vinya resistent a aquest insecte 1875, sobre les quals publicà una monografia molt important També estudià diverses podridures ocasionades per fongs fitoparàsits, com el míldiu de la vinya

Doctor en filosofia 1809 i medicina 1817, estudià al Real Jardín Botánico de Madrid amb Mariano Lagasca i José Demetrio Rodríguez Havent retornat a València, des del 1829 fou catedràtic de matèria mèdica Dirigí el Jardí Botànic de València 1820-67, el refeu de les destrosses produïdes per la guerra del Francès, el reorganitzà seguint la classificació d’Endlicher i en publicà el catàleg de llavors Enumeratio plantarum horti botanici valentini 1856 Fou president de l’Acadèmia de Medicina 1848-55 i 1857-67 i rector de la Universitat de València 1859-67 Escriví Elogio histórico de Antonio José…

Es dedicà primerament a la pintura i no començà a escriure fins el 1951 La seva narrativa, en la línia del nouveau roman , s’emparenta amb la de SBeckett i ofereix uns personatges i fets irrisoris que es complauen a escarnir la realitat Mahu ou le Matériau 1952, Le renard et la boussole 1955, Le fiston 1959, Quelqu'un 1965, premi Femina, Fable 1971, Cette voix 1975, Monsieur Songe 1982, Charrue 1985 i L’ennemi 1987 Escriví també alguna peça teatral

Novellista i poeta, la seva continuada oscillació entre el real i el fantàstic, una predilecció particular pel joc barroc de les imatges i la barreja de sensacions diverses fan que la seva obra ofereixi una problemàtica de catalogació crítica Es destaca, però, amb Dans les années sordides 1943, Le musée noir 1946, Le lis de mer 1956, Feu de braise 1960 La motocyclette 1963, La marge 1967, Sous la lame 1976, Le deuil des roses 1983, etc

Influït pels simbolistes, s’inicià amb la poesia, però es destacà sobretot com a novellista i, al costat dels seus records autobiogràfics, descriví la pobresa dels ambients nadius i els estrats socials equívocs de la població parisenca La mère et l’enfant 1900, Bubu de Montparnasse 1901 i, pòstumament, Charles Blanchard 1913 i Souvenir d’enfance 1926

Membre del cos diplomàtic, les seves novelles —algunes de les quals obtingueren èxits lligats a escàndols— denuncien les tares dels ambients freqüentats en la seva joventut o a l’època de la seva carrera Es destaquen Les amitiés particulières 1945, Les ambassades 1953, Les clés de Saint-Pierre 1955, Les Chevaliers de Malte 1957, Les fils de la lumière 1961, Notre amour 1967, Un musée de l’amour 1972, Roy 1979, La soutane rouge 1983, etc També escriví algunes obres de teatre Le prince des neiges , 1947 Le spectateur nocturne, 1960, etc

Gaudí d’una posició oficial important i fou membre de l’Académie Française 1671 Escriví alguns poemes galants i participà activament en la cèlebre Querelle des Anciens et des Modernes a favor d’aquests darrers Cal cercar la seva obra més important —que el consagrà com a creador de la literatura infantil— en els contes, en prosa i en vers La Belle au bois dormant, Le petit Chaperon Rouge, Le Chat botté, Cendrillon , etc, publicats en el recull titulat Contes de ma mère l’Oye 1697

Defensor del poeta Marot i amic d’Étienne Dolet, fou autor de Cymbalum Mundi 1537, obra que l’enemistà amb Calví, i del recull de contes Nouvelles récréations et joyeux devis 1558, que segueixen la tradició dels fabliaux medievals