Resultats de la cerca

Fill gran de Jaume Salvador i Pedrol  i germà de Josep Salvador A Montpeller, fou deixeble de Magnol, i, a París, de Tournefort Viatjà per Itàlia Acompanyà A de Jussieu en un viatge botànic, ple d’incidències, per la península Ibèrica, i n’escriví el dietari de ruta, inèdit fins a l’edició de R Folch i Guillén 1972 Es publicà amb el títol Joan Salvador Viatge d’Espanya i Portugal 1716- 1717  Fou el millor collaborador del seu pare ho fou també de Boerhaave i Petiver, i tingué fama internacional d’expert botànic Es perderen dos manuscrits seus un catàleg de plantes del seu…

Es cultiva sobretot al Regne Unit, els Estats Units, Kenya i Espanya També és coneguda amb els noms comercials  Bimi ,  Asparation ,  Broccolini ,  Sweet baby broccoli  i  Tenderstem

Catedràtic i director del jardí botànic de la Real Sociedad Médica de Sevilla 1786, fou un dels primers botànics que seguí i defensà a Espanya el sistema linneà

Viatjà amb propòsits científics per Anglaterra, Espanya, Pèrsia, l’Amèrica del Nord i Madagascar És autor d’una obra important Histoire des chênes de l’Amérique septentrionale 1801 i, també, d’una Flora boreali-americana 1803, on estudià 40 gèneres de plantes

Apotecari major de l’hospital reial i farmacèutic militar dels exèrcits de Carles III d’Espanya botànic major de la Cambra Reial i president de la junta superior governativa Escriví alguns tractats de botànica, entre d’altres un Catálogo de las plantas , basat en el jardí botànic d’Algesires, l’any 1781

Deixeble de Tournefort, el qual succeí a la seva mort, fou amic de Joan Salvador i Riera, amb qui féu un viatge per Espanya i Portugal 1716-17 i amb qui mantingué permanentment correspondència i intercanvis científics Protegí Pere Barrère i el proposà com a botànic reial per a explorar Caiena i la seva rodalia

Cirurgià major de l’exèrcit espanyol Herboritzà per Espanya, Itàlia i el nord d’Àfrica Iniciador i primer catedràtic del Jardí Botànic de Madrid És autor de la Flora española 1762-84, la primera en el seu gènere, en sis volums, els dos últims a cura de Gómez Ortaga S'interessà repetidament per la fitoteràpia Disertación físico-botánica sobre la uva-ursi o gayuba 1763 i Disertación físico-botánica sobre el uso de la cicuta 1764

Estudià a Madrid, a Toledo i a Barcelona i es doctorà en medicina i en filosofia a la Universitat de Bolonya Fou el primer catedràtic de botànica del Real Jardín Botánico de Madrid Completà l’edició de la Flora Española de Josep Quer i hi incorporà un Elogio histórico del botànic català 1784 Traduí al castellà les obres de Duhamel du Monceau S'interessà també per la química, principalment per l’anàlisi de les aigües minerals, i féu conèixer a Espanya les operacions de la química pneumàtica, la teoria dels gasos i les elaboracions de l’èter sulfúric i de l’àlcali volàtil

L’estudi de les algues marines macroscòpiques arrenca de l’obra del francès Jean Lamouroux i, sobretot, de la del suec KA Agardh Species algarum , 1823-28 Entre altres capdavanters, cal citar C Montagne algues exòtiques, HCh Lyngbye i K von Wägeli L’aclariment de la reproducció de les algues fou obra de G Thuret i E Bornet, completada per P Dangeard i H Kylin L’estudi del plàncton marí parteix de l’obra de ChG Ehrenberg, i continua en la de G Karsten, V Hensen, etc L’estudi de les algues d’aigua dolça parteix de l’obra de JPE Vaucher i de JB Bory de Saint-Vincent, i arriba a la maduresa amb…

N’hi ha nombroses varietats Hom l’anomena també tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic i tomàtiga La seva composició és 93% d’aigua, 4% de glúcids assimilables, 1% de pròtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lípids, 1,3% de minerals, vitamines sobretot B i C, àcids orgànics i carotenoides licopè Els tomàquets madurs són consumits com a condiment o ingredient de plats o ambdues coses alhora, o bé cuits o fregits, al forn i farcits Els verdejants, crus, són menjats amanits, i els madurs, fregats, sobre llesques de pa, serveixen per a fer el “pa amb tomàquet” El suc de tomàquet obtingut per pressió, amb sal…