Resultats de la cerca

Creix en boscs i matolls de sòl humit i humífer, als Pirineus

Amb el seu Prodrome d’une histoire des végétaux fossiles 1828 posà les bases de la paleobotànica Professor de botànica i fisiologia vegetal al Museum de Paris 1834, membre de l’Acadèmia de Ciències de París 1834, fundador i primer president de la Societat Botànica de França 1854

Ingressà el 1635 a l’orde dominicà i viatjà per la península Ibèrica, Occitània i Itàlia Fixà la seva residència a Roma 1653-72 on féu gravar els dibuixos de moltes de les plantes recollides en els seus viatges Perduts el seus escrits en un incendi, Antoine de Jussieu publicà, el 1714, sota el títol de Plantas per Galliam, Hispaniam et Italiam observatae iconibus aeneis exhibitae , la impressió dels gravats de les plantes, acompanyats d’alguns comentaris Hi ha un cert nombre d’espècies procedents del Principat i del País Valencià, facilitades a Barrelier per Joan Salvador i Boscà

Estudiós de la sistemàtica i els cicles biològics de diferents grups d’algues Els seus estudis sobre la flora ficològica del litoral de les Alberes realitzats fonamentalment entre el 1926 i el 1935, però publicats entre el 1937 i el 1942 constitueixen una de les aportacions més importants per al coneixement de les algues de les costes catalanes

Especialista en micologia, l’any 1932 dirigí la campanya de tardor del Pla Quinquennal Micològic de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, durant la qual recorregué gran part del Principat, des del Puigmal i l’Alt Empordà fins al Bages i les muntanyes de Prades Fruit d’aquestes exploracions foren els seus Fungi iberici Observations sur la flore mycologique catalane , on descrivia nou espècies noves i mencionava per primer cop a Catalunya cent setanta-cinc espècies de fongs Posteriorment publicà Les champignons d’Europe 1957 i Les champignons toxiques et hallucinogènes Els darrers anys…

Aprofitant les descobertes del moment sobre la pressió atmosfèrica, donà un gran valor als efectes d’aigua en els seus dissenys de jardins, sempre de perspectiva oberta Treballà a les Tulleries 1637, Saint-Germain-en-Laye, Saint-Cloud, Meudon, Fontainebleau i Chantilly, però les seves realitzacions cabdals són Vaux-le-Vicomte 1655-61 i Versalles 1661-1700

Professor de botànica a la Sorbona 1887 Fundà la “Revue générale de Botanique” 1889 i el laboratori de biologia vegetal del bosc de Fontainebleau És autor de treballs sobre l’adaptació de les plantes a la vida de diferents altituds i sobre la síntesi dels líquens, que ell afirmava haver aconseguit, d' Éléments de botanique 1889, de Nouvelle Flore de la France pour la détermination facile des plantes 1887, feta en collaboració amb Georges de Layen, i d’una extensa Flore complète illustrée en couleurs de France, Suisse et Belgique 1911-34 en 12 volums, obra en part pòstuma, completada i acabada…

Estudià la classificació del regne vegetal Director del Jardin des Plantes, descriví acuradament la funció reproductora dels estams i del pollen en el seu discurs d’obertura del curs 1717 Sermo de structura florum , 1718 Publicà treballs sobre l’estructura de les flors i sobre la vegetació de la regió parisenca, com el Botanicon Parisiense , que fou la primera flora dels voltants de París

Conservador dels parcs de París, fou cridat, per iniciativa de FCambó, el 1915, a projectar i dirigir els jardins de la futura Exposició Internacional de Barcelona, que se celebrà el 1929 Foren principalment remarcables els seus treballs a Miramar, la Font del Gat, Colla de l’Arròs, així com al parc de la Ciutadella plaça d’armes Restablí la jardineria catalana en la tradició mediterrània i inicià l’evolució continuada pel seu deixeble Nicolau MRubió Treballà també a l’Havana, Buenos Aires, Rabat i als jardins de Sevilla exposició del 1929

Professor a la facultat de ciències 1951-69 i director del Museu d’Història Natural 1951-72 i del Parc Zoològic 1957-60 de Marsella Estudià la vegetació de la Provença i de les illes de la Mediterrània occidental, en particular les Balears, que recorregué en diverses campanyes, del 1956 al 1960, en companyia d’Ode Bolòs i —en el cas de Menorca— de PMontserrat És autor d' Études phytosociologiques et écologiques en Provence occidentale 1934, la seva tesi doctoral, una de les obres clàssiques de la primera època de la fitocenologia Recherches phytosociologiques dans l’île de Majorque 1958 i Vue…