Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
cicadofilicals
Paleontologia
Botànica
Ordre de pteridospermòpsids constituït per plantes que visqueren entre el Devonià superior i el Juràssic inferior i que reunien caràcters morfològics de falgueres eusporangiades i de gimnospermes.
Sovint tenien fulles pinnades semblants a les de les falgueres els esporofilles eren poc diferenciats i no formaven flors pròpiament dites, però, per contrast, s’hi originaven llavors a partir dels macrosporangis i les tiges tenien creixement secundari en gruix, caràcters que les lliguen a les gimnospermes
pastanaga
pastanaga
© C.I.C. Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles bipinnatisectes, de flors blanques o roses, disposades en umbel·les compostes, i de fruits en diaqueni, aculeats.
Hi ha formes de conreu ssp sativus , d’arrel axonomorfa, gruixuda i de color ataronjat, la qual és mengívola i molt nutritiva pastanaga La pastanaga borda també coneguda com bufanaga o safanòria borda ssp carota , d’arrel prima i blanquinosa, es fa en herbassars, guarets i terrenys incultes, a tot Europa
xuflera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de rizoma filiforme amb tubercles ovoides comestibles (xufla).
Presenta tiges triquetres, de 20 a 60 cm d’alçada, que duen terminalment una umbella d’espícules florals al voltant de la qual hi ha tres o quatre fulles en forma de cinta Es fa en terrenys sorrencs humits del litoral mediterrani El seu conreu és important al País Valencià
Francesc Morer
Botànica
Botànic.
El 1766 ingressà en la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona, posteriorment convertida en Acadèmia de Ciències i Arts Des del 1767 fou revisor de la secció de botànica la majoria dels anys, i des del 1789, director Hi presentà diverses comunicacions, com Memoria sobre el estado actual de la botánica 1788
rosella de Califòrnia
Botànica
Herba anual o perenne, de la família de les papaveràcies, amb tiges de 40-50 cm, un xic prostrades, fulles molt dividides en segments linears, flors grans i vistoses, de 6 cm de diàmetre, amb la corol·la formada per quatre pètals de color taronja.
Hi ha varietats cultivades amb flors de color blanc, groc, rosa o vermell La flor no s’obre ni en dies núvols ni a la nit Originària de Califòrnia, és de cultiu fàcil i molt apreciada en jardineria per l’esplèndida floració, que té lloc a la primavera i a l’estiu
figuera
Branques i fulles de figuera
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les moràcies, de fins a 5 m d’alt, de capçada, amb làtex lletós, i de fulles caduques palmatilobulades, grosses, pubescents i aspres.
Les flors són dins un receptacle piriforme Els fruits i el receptacle constitueixen un tipus particular d’infructescència anomenat siconi , que correspon a la figa És un arbre típicament mediterrani, que prefereix terrenys calcaris i argilosos N'hi ha nobroses varietats blanca, negral, verdal, rogica, de coll de dama, cucarella, sajola, etc
balsa
Botànica
Arbre de la família de les bombacàcies, d’uns 20 m d’alçada, de fulles palmades i flors blanques i piloses, que viu a les selves plujoses d’Amèrica, des del sud de Mèxic fins al nord del Perú.
Creix amb una gran rapidesa, de manera que els arbres poden ésser tallats en atènyer de 6 a 9 anys per tal de beneficiar-ne la fusta Bé que n'hi ha plantacions Costa Rica, la major part de la fusta procedeix d’arbres salvatges, i el 99% prové de l’Equador
seient de sogra
Botànica
Cactus esfèric, de la família de les cactàcies, de fins a 1,3 m d’alt i 1 m de diàmetre, amb moltes costelles, nombroses espines de color groc sofre i de 2-4 cm de llargada, i flors de color groc disposades a la part superior, però només en exemplars adults.
És autòcton de Mèxic, on té l’estatus d’espècie protegida Molt ornamental, és freqüent en terrasses i balcons assolellats Als jardins de Costa i Llobera, a Barcelona, i als del Huerto del Cura, a Elx, n'hi ha exemplars de més de 0,5 m de diàmetre També és conegut amb el nom de coixí de sogra
xirivia
Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
tomaquera
Tomaquera
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, pilosa, olorosa per fregament, de tiges decumbents o redreçades de 40 a 200 cm; de fulles alternes, imparipinnades, amb folíols ovats irregularment incisos; de flors grogues, de corol·la rotàcia quinquelobulada, arranjades en cimes unípares opositifòlies, i de fruits (els tomàquets ) en baia plurilocular, sucosa, de figura globosa, ovoide, deprimida o piriforme.
Prové de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis El seu conreu és actualment estès a totes les regions temperades i tropicals Comprèn moltes cultivars Prefereix sòls arenosos o llimosos, ben drenats i fèrtils Hi ha varietats de secà i de regadiu Sovint, i especialment en les tomaqueres d’horta, les plantes són enasprades