Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
convolvulàcies
Botànica
Família de tubiflores integrada per una cinquantena de gèneres que apleguen unes 1 800 espècies de plantes herbàcies, sovint volubles, de saba generalment lletosa, de distribució cosmopolita.
Presenten fulles simples arranjades helicoïdalment flors pentàmeres o tetràmeres, de corolla poc o molt campanulada, amb gineceu bicarpellar, solitàries o en inflorescències cimoses els fruits són en càpsula Algunes convolvulàcies, sobretot les del gènere Ipomoea , tenen una certa importància econòmica sia en l’agricultura, com l' I batatas moniato , sia com a ornamentals, per exemple les corretjoles i les meravelles I purpurea
convolut | convoluta
Botànica
Dit del tipus de prefoliació, típic de les gramínies i altres monocotiledònies, en què les fulles dins la gemma són enrotllades longitudinalment a manera de tubs.
contortes
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètals constituït per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles generalment oposades, amb flors actinomorfes, tetràmeres o pentàmeres, de corol·la contorta i ovari súper.
Aquest ordre comprèn les famílies de les apocinàcies, les asclepiadàcies, les gencianàcies i les loganiàcies
constret | constreta
consolva
consolva
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crassulàcies, suculenta, que fa nombrosos rebrots basals semblants a petites carxofes, tiges floríferes erectes, de 15 a 60 cm d’alçària, fulles obovals o oblongues, sovint vermelloses, flors rosades o vermelles, en inflorescència terminal, i fruits en fol·licle.
Viu a les roques, murs i teulades, en una gran part d’Europa, a la regió caucàsica i a Pèrsia És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries Antigament era plantada a les teulades per consolidar-les i perquè hom suposava que n'allunyava els llamps Hom en planta sovint en tests com a ornamental
consolda
Consolada major
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les boraginàcies, híspides, de fulles oposades ovades o lanceolades i flors de corol·la tubulosa disposades en cimes.
La consolda major S officinale , de 40 a 90 cm d’alçària, fa flors de colors blanquinós, rosat o violaci Es fa vora rius i en prats humits dels Pirineus És planta oficinal vulnerària La consolda menor S tuberosum , més petita, de 30 a 60 cm, fa flors groguenques Creix en boscs i ribes humits de la muntanya mitjana i de la terra baixa humida
conocèfal
Botànica
Hepàtica tal·losa, de l’ordre de les marcancials, molt freqüent en els llocs humits i ombrívols, de tal·lus gran (de 10 a 20 cm) i robust, ramificat, lluent, amb arèoles grosses centrades per porus en relleu.
coniza
Botànica
Planta herbàcia perenne, pubescent, de la família de les compostes, de 50 a 100 cm d’alçada, amb fulles oblongues o lanceolades, enteres, tomentoses pel revers, les superiors sèssils, i capítols grocs agrupats en corimbe.
Viu a la terra baixa i a la muntanya mitjana, en fondalades, obagues i altres llocs frescals
coniferina
Botànica
Glucòsid cristal·litzable de la saba de les coníferes, que és obtingut a partir de l’alcohol coniferílic (un constituent de la lignina), i que per desdoblament i oxidació dóna la vanil·lina.