Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
cannabàcies
Botànica
Família d’urticals constituïda per tres espècies de plantes herbàcies, grans herbes o lianes dioiques; pròpies del regne holàrtic, bé que, conreades, es troben també en àrees temperades d’Austràlia i d’Amèrica del Sud.
Presenten fulles estipulades alternes o oposades Les flors són pentàmeres, les masculines disposades en panícules, i les femenines, en espiguetes curtes de dues a sis flors El cànem Cannabis sativa i el llúpol o espàrgol Humulus lupulus en són les espècies més importants
cànem

Assecament de cànem al Perú
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…
canel·làcies
Botànica
Família de ranals constituïda per set espècies de plantes llenyoses, arbres d’escorça rica en olis essencials, pròpies dels països tropicals, sobretot d’Amèrica.
Presenten fulles alternes, enteres i mancades d’estípules Les flors són hermafrodites, actinomorfes amb ovari súper els fruits són en baia L’espècie més important és Winterana canella , el canyeller blanc
canaliculat | canaliculada
canabassa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de tija erecta, de 60 a 200 cm d’alçada, fulles caulinars oposades, palmatisectes i flors roses, agrupades en capítols disposats en corimbe.
Viu en llocs humits, vores de rius, etc Rica en eupatorina, hom en feia una infusió vulnerària i colerètica
camptòdrom | camptòdroma
Botànica
Dit dels nervis secundaris de la fulla que parteixen del principal i descriuen un arc que no arriba al marge de la fulla.
campilòtrop | campilòtropa
Botànica
Dit del primordi seminal més o menys corbat, de manera que el micròpil s’acosta a la calaza, però no arriba a la posició dels primordis anàtrops.
N'hi ha molts exemples entre les papilionàcies
campetx
Botànica
Petit arbre espinós, de la família de les cesalpiniàcies, de fulles paripinnades i flors grogues agrupades en raïms.
Els troncs, sovint formant feix, rugosos, tenen el duramen vermell brunenc a causa de la substància colorant que contenen, l’hematoxilina Originari de Mèxic Campeche, és conreat a les Antilles, a les Índies orientals i al nord d’Amèrica del Sud La fusta dita palo de Campeche , molt dura, negrosa, té aplicació en ebenisteria, en la confecció de parquets, etc, i havia també estat utilitzada directament com a tint el seu comerç amb Europa fou molt important, especialment al s XVIII hom en troba sovint com a càrrega dels vaixells catalans de la carrera d’Amèrica L' extret de campetx , que hom…