Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
bufassa
Botànica
Planta herbàcia biennal amb aspecte de card, de la família de les compostes, de grans fulles oblongues, de marge espinós, blanques i pubescents per sota i araneoses, tija robusta, de 50 a 150 cm, amb amples ales espinoses i capítols grossos, de flors purpúries i bràctees punxants.
Creix a les vores de parets i de camins, principalment a l’Europa mitjana
bufalaga
Botànica
Gènere de mates o petits arbusts, de la família de les timeleàcies, de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, agrupades a l’extrem de les tiges o solitàries a l’axil·la de les fulles; tenen fibres sedoses tot al llarg de les tiges, sota l’escorça.
La bufalaga hirsuta anomenada també pala marina o palmerina T hirsuta té les fulles menudes, corbades, blanques i hirsutes pel dret, i verdes i glabres pel revers, les branques penjants i les flors agrupades es fa a les platges i als arenys litorals i també als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes La bufalaga tintòria dita també badaolles T tinctoria , de fulles primes i rígides i flors solitàries, té les tiges peludes i, a l’extrem, fulloses amplament difosa —amb l’excepció de la varietat nivalis , exclusiva dels Pirineus—, és característica de la brolla de…
bubinga
Botànica
Gènere d’arbres de la família de les flaucourtiàcies, originaris de l’Àfrica equatorial (Congo, Guinea), de fusta d’un color castany rogenc, amb venes i taques fosques, bastant dura i fàcil de convertir en xapes, que és emprada en ebenisteria, per a recobriments, i també en torneria.
brunel·liàcies
Botànica
Família de rosals integrada per l’únic gènere Brunellia que aplega una quarantena d’espècies de plantes llenyoses, generalment arbusts, pròpies dels Andes i de les muntanyes de les Antilles.
Presenten fulles oposades o verticillades i flors petites, haploclamídies i unisexuals No tenen interès econòmic ni ornamental Foren descrites pel botànic italià Gabriello Brunelli segle XVII
bruguerola
Bruguerola en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Petit arbust, de la família de les ericàcies, de fulles molt menudes i imbricades, disposades en quatre rengles, i flors de color de rosa que apareixen al final de l’estiu.
Sobretot atlàntica i boreal, viu sobre sòls silicis, àcids, a les brolles i als matollars, des de la terra baixa mediterrània fins a l’alta muntanya és especialment abundant a la landa atlàntica d’Europa
brúcol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles glabres, grosses, tripinnatisectes, tija dreta, gruixuda, buida i estriada, de 100-200 cm d’alt (comestible quan és tendra) i flors blanques, agrupades en umbel·les de 30 a 40 radis.
Desprèn una olor desagradable Viu en llocs espadats i alts de l’alta muntanya, sobretot entre roques silícies, als Pirineus
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa…
bròquil
bròquil
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Varietat de conreu de la col, de la família de les crucíferes.
Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, és de tija molt curta i dreta, portadora d’una inflorescència compacta anormal anomenada capça —part comestible de la planta quan les flors encara són poncelles—, que apareix a l’any següent de la plantació, de peduncles curts, carnosos i molt ramificats, generalment descolorits, acabats en flors i bràctees avortades, de coloració sovint morada o verdosa Hom lliga les fulles, fortament ascendents, al voltant de la inflorescència per tal de blanquejar-la Necessita un terreny adobat…
broquidòdrom | broquidòdroma
Botànica
Dit dels nervis foliars secundaris que s’enllacen entre ells formant bagues abans d’arribar a la vora de la làmina de la fulla, com és el cas de la murta i de l’aladern.