Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
alzina

Branquillons d’alzina de fulla curta
Daniel Espejo Fraga (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbre monoic, de la família de les fagàcies, de capçada espessa, escorça clivellada i fulles d’un verd fosc, dures, petites, de marge enter o dentat, peludes pel revers, verdes tot l’any; el fruit, la gla, mai no té esquames punxants a la cúpula.
A les comarques de llevant del Principat i a les Balears, s’hi fa l' alzina de fulla llarga Q ilex , subespècie ilex , de fulles més aviat llargues i estretes, i capçada d’un verd fosc a les comarques de l’interior del Principat, al País Valencià, i també a les Balears, hi viu l' alzina de fulla curta o carrasca Q ilex, subespècie rotundifolia , de fulles amplament ellíptiques, força peludes, capçada d’un verd cendrós, i glans especialment dolces, comestibles per al bestiar i àdhuc per a l’home L’alzina, un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional, sol viure a…
alvocater

Alvocater
CC0
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les lauràcies, originari de Mèxic i de l’Amèrica Central, de fulles coriàcies i flors en panícula, molt cultivat actualment a la majoria dels països càlids pel seu fruit, l’alvocat.
És un arbre de creixement ràpid que vol terrenys fèrtils i abundant irrigació a l’estiu Comença de donar fruit al quart o al cinquè any, i les collites, bé que no gaire abundants, són constants És plantat sovint, també, com a planta ornamental
alvocat

Alvocat
Botànica
Agronomia
Fruit en baia de l’alvocater, d’aspecte piriforme o arrodonit, generalment de pela verda o marronosa, llisa o rugosa.
La polpa, blanquinosa, mantegosa i de gust aromàtic envolta una única i gran llavor La seva composició és la següent aigua 70,1%, greixos 20,6%, hidrats de carboni 5,9%, proteïnes 2,1% i minerals 1,3% Conté també vitamines A i B, cistina, tirosina i triptòfan El seu valor calòric és de 207 cal/100 g Considerada com una de les millors fruites tropicals, s’utilitza al natural, assaonat o farcit en entrants, amanides o postres
altina
Botànica
Planta fanerògama marina, de la família de les potamogetonàcies, que té la tija repent i coberta de residus esfilagarsats de fulles velles, i les fulles linears, cintiformes i flàccides.
Típicament mediterrània, fa herbassars submarins, entre els 15 i els 30 m de profunditat, a la zona litoral els pescadors la prenen sovint per una alga Les fulles mortes s’acumulen a vegades en gran quantitat a les platges
alternifoli | alternifòlia
alterniflor | alterniflora
alstònia
Botànica
Gènere d’arbres afroasiàtics i oceànics, de la família de les apocinàcies, l’escorça dels quals conté un seguit de composts químics, actius com a febrífugs ( A Cannabina
o dità
), antihelmíntics o succedanis de la quina ( A. Constricta
).
El gènere, que comprèn una trentena d’espècies, fou descrit pel botànic escocès Charles Alston 1683-1760
alquequengi
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les solanàcies, de fulles ovades o lanceolades i flors axil·lars blanques; el calze, que és acrescent, i el fruit són d’un carbassa vermellós arribats a terme.
Es fa en clarianes dels boscs humits de la terra baixa