Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
ciati
Eufòrbia on s’aprecien ciatis
© Fototeca.cat
Botànica
Inflorescència pròpia de les eufòrbies constituïda per una flor femenina central llargament pedunculada, per cinc flors masculines reduïdes a un sol estam i per un involucre ciatiforme.
ciateàcies
Botànica
Família de filicals constituïda per unes 200 espècies de falgueres generalment arborescents, de frondes grans, a la superfície de les quals hi ha els esporangis, dehiscents per una fissura transversal, agrupats en sorus amb indusi esquamiforme o còncau.
Són plantes pròpies de les regions intertropicals i subtropicals
cianel·la
Botànica
Cianòfit endosimbiòtic.
Les cianelles són freqüents en les cèllules d’alguns cloròfits, i havien estat confoses inicialment amb cloroplasts Però llur composició en pigments, que els dóna una coloració glauca grisosa, i llur independència genètica permeten de reconèixer-les com a algues blaves
cèstrum parqui
Botànica
Arbust originari de Xile, de la família de les solanàcies, que ateny fins a 3 o 4 m d’alçada, de fulles alternes ovatolanceolades, coriàcies, verdes tot l’any, i de flors tubuloses, groguenques, que desprenen una olor forta.
És emprat en jardineria a la regió mediterrània
cespitós | cespitosa
Botànica
Dit de les agrupacions d’individus, branquetes, carpòfors, etc, reunits en conjunts densos perpendicularment al substrat, de forma que recorden la gespa.
cesalpiniàcies
Botànica
Família de lleguminoses integrada per unes 1.500 plantes llenyoses, pròpies de les regions tropicals i subtropicals amb representants a la regió mediterrània.
Presenten fulles paripinnades, proveïdes d’estípules, amb flors dorsiventrals que tenen prefloració carinal a la corolla i estams generalment lliures Els fruits són en forma de llegum, generalment indehiscents Cesalpiniàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Caesalpinia sp cesalpínia Caesalpinia coriaria dividivi Caesalpinia echinata brasil Caesalpinia sappan arbre de sapan Ceratonia siliqua garrofer , garrover Cercis siliquastrum arbre de l'amor , arbre de Judes, garrofer bord Copaifera sp copaier Delonix regia delònix Distemonanthus benthamianus movingui Gleditsia sinensis acàcia…
cesalpínia
Fruit de la cesalpínia
© C.I.C - Moià
Botànica
Gènere d’arbres o arbusts inermes o espinosos, de la família de les cesalpiniàcies, de fulles caduques bipinnades i flors vistoses de color taronja, vermell o groc, disposades en panícules o raïms..
Pròpia de la zona tropical i subtropical, algunes espècies tenen un interès econòmic o ornamental
cervina
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les plantaginàcies, acaule, pubescent, de fulles pinnatipartides disposades en roseta basal i d’espigues compactes.
Pròpia de sòls argilosos calcigats i de terrenys salabrosos
cerverina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 50 a 80 cm d’alçària, de fulles estretes, trinèrvies, enteres o amb 3 o 4 lòbuls estrets i flors blaves reunides en capítols solitaris a l’extrem de llargs peduncles.
L’embolcall fa com una pinya de bràctees argentades Creix a les pastures de jonça de la regió mediterrània
serreig
Serreig
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.
Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues, denses, amb…