Resultats de la cerca

És present a les fulles, brots, fruits, llavors i tubercles Provoca l’envelliment i l'abscisió de les fulles i indueix a l’abaltiment dels brots i les llavors Inhibeix algunes respostes tròpiques i la germinació de les llavors Hom creu que actua inhibint la síntesi de l’àcid nucleic i de les proteïnes La seva taxa s’incrementa en època de sequera i provoca el tancament diürn dels estomes per tal de reduir la transpiració La seva fórmula és C 1 5 H 2 0 O 4

L’alitzari fou molt utilitzat en tintura, des de temps molt antic Egipte faraònic fins a l’aparició de l’alitzarina sintètica 1869 La seva preparació comprenia la dessecació, l’eliminació del cor i de la primera escorça, la polvorització i la hidròlisi dels heteròsids, per fermentació o per tractament amb àcid sulfúric diluït La matèria colorant roja així precipitada comprenia, a més d’alitzarina, quantitats menors de purpurina, de pseudopurpurina i de xantopurpurina

Catalitza l’oxidació de l’àcid ascòrbic vitamina C a àcid dehidroascòrbic, reacció que comporta la destrucció de la vitamina És un dels enzims del grup de les polifenolases que intervenen en l’enfosquiment enzimàtic dels aliments fruites, hortalisses, etc La seva acció pot evitar-se escaldant els productes vegetals

El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta Aquest transport és actiu…

Forma prats densos als Pirineus i en altres altes muntanyes sobre sòl àcid

Són més petites que les llimones, de polpa fada i de tast poc àcid

Es troba a les parets cellulars de certes cèllules vegetals

Baia de forma oblonga i color verd, recoberta per una pell fina de color marró, rasposa i amb borrissol, que té un gust fresc lleugerament àcid, molt rica en vitamina C

Es caracteritzen pel fet de posseir un sistema cíclic no saturat i una cadena lateral acabada en un grup àcid suficientment separat de l’anell, ambdós adoptant una disposició peculiar en l’espai