Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Enric Gros i Miquel
Botànica
Recol·lector botànic.
Bé que no disposà de formació científica, fou un bon observador i coneixedor de les plantes del camp Collaborà amb Odón de Buen, i amb Pius Font i Quer com a recollector del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, els herbaris del qual enriquí considerablement entre el 1917 i el 1934
aranger gran
Botànica
Agronomia
Arbre semblant a l’aranger, de la família de les rutàcies, però més gros, amb menys espines i amb ales peciolars no tan dilatades; els seus fruits són les aranges grans
.
Indígena de Malàisia i de la Polinèsia, ha estat introduït a les Antilles i en altres terres de clima calorós
belluguet
Belluguet gros
Harry Rose (cc-by-3.0)
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les gramínies, que atenyen uns 50 cm d’alçada, amb fulles planes i linears i panícula molt laxa, d’espiguetes arrodonides i aplanades, penjants i bellugadisses per l’acció del vent.
Fan d’uns 10 a 18 mm en el belluguet gros dit també arracades, balladores o paltruc d’eruga, B maxima , que creix en llocs secs i silicis, i més petites i rodones en el belluguet mitjà B media , propi dels prats de la muntanya baixa i mitjana, i en el belluguet petit B minor , semblant, per la seva distribució, al belluguet gros
gingebre
Rizomes de gingebre
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les zingiberàcies, de 60 a 100 cm d’alçada, de fulles compostes grosses i de flors groguenques vorejades de porpra, reunides en espiga.
El seu rizoma, gros i aromàtic, és emprat com a condiment Oriünda del sud-est d’Àsia, és plantada en totes les regions tropicals
plantaginàcies
Botànica
Família de personades constituïda per plantes herbàcies o sufruticoses, de fulles simples, sovint en roseta basal; d’inflorescències en espiga; de flors tetràmeres, hermafrodites, de corol·la escariosa i persistent, d’androceu tetrandre i de gineceu súper, clistògames, i de fruits en càpsula pixidial.
Comprèn prop de 300 espècies d’arreu del món, quasi totes del gènere plantatge Plantaginàcies més destacades Plantago sp plantatge Plantago albicans herba-fam Plantago coronopus cervina , plantatge coronat Plantago lagopus morro d'ovella Plantago lanceolata plantatge lanceolat, plantatge de fulla estreta Plantago major plantatge gros, plantatge de fulla ampla Plantago afra herba pucera , pucera Plantago sempervirens plantatge de ca, matafoc
eusporangi
Botànica
Esporangi primitiu de les falgueres, gros i amb la paret pluriestratificada.
maduixot
Maduixots
© Fototeca.cat - Corel
Botànica
Agronomia
crassulàcies
Botànica
Família de rosals integrada per uns 35 gèneres que apleguen unes 1.500 espècies de plantes herbàcies o subarbusts, generalment suculents, de distribució gairebé cosmopolita.
Presenten fulles simples i sense estípules flors sovint regulars, hermafrodites, pentàmeres i hipògines o lleugerament perígines, en inflorescències cimoses i fruits en plurifollicle o en càpsula Força crassulàcies, sobretot les del gènere Sedum crespinell , són conreades com a plantes ornamentals i de rocalla Crassulàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Cotyledon orbiculata coral Sedum sp crespinell Sedum acre crespinell groc, arròs de bruixa, raïm de llop Sedum album crespinell blanc, arròs de bruixa, raïm de llop Sedum sediforme crespinell gros, arròs de pardal, pa de…
plantatge
Espita de flors de Plantago lanceolata
© MC
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les plantaginàcies, de fulles simples, sovint en roseta basal, de flors petites, brunes o verdoses, tetràmeres, ajuntades en espigues denses i de fruits en pixidi.
El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs…