Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
noguera
Noguera
© Xevi Varela
Botànica
Tecnologia
Agronomia
Arbre caducifoli monoic, de la família de les juglandàcies, que pot arribar a fer 30 m d’alt, d’escorça llisa i grisa, de fulles alternes imparipinnades, de flors masculines en aments pènduls i flors femenines solitàries o en petits grups i de fruits, les nous, drupacis i comestibles.
Oriünd dels Balcans, és conreat o naturalitzat en una gran part d’Europa La fusta és molt estimada en ebenisteria Brots de fulles de noquera © Xevi Varela
noguera negra
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli de la família de les juglandàcies, semblant a la noguera, però amb nombrosos folíols acuminats i fruits finament pubescents, propi dels boscos d’Amèrica del Nord i de vegades cultivat, del qual se’n beneficia la fusta i els fruits
noguera blanca americana
Botànica
Tecnologia
Agronomia
Arbre caducifoli de la família de les juglandàcies, de fulles imparipinnades i de fruits comestibles i oleífers, propi de l’est dels EUA.
Igual que les altres espècies de cària, proporciona una fusta ferma i tenaç
dibetú
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres de la família de les meliàcies, de fulles pinnades i de flors tetràmeres o pentàmeres propis de l’Àfrica equatorial.
La fusta de dibetú és fàcil de serrar, però difícil de ribotejar substitueix adequadament la fusta de noguera i, envernissada, recorda la de caoba És molt apreciada en ebenisteria
meló
meló
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit de la melonera.
El conreu és practicat, aproximadament meitat i meitat, en secà i en regadiu Les regions més productores són les de València Almàssera, Meliana, el Puig de Santa Maria i l’Horta en general, Xàtiva Vall d’Albaida, Oriola Baix Segura, Castelló la Plana, Baix Maestrat, Alacant Baix Vinalopó, Alacantí, Lleida Segrià, Noguera, Barcelona Baix Llobregat, Baix Penedès, Tortosa Ribera d’Ebre i Perpinyà Rosselló, que produeix també meló dolç, estimat al mercat francès Els melons valencians gaudeixen d’un prestigi genèric als Països Catalans per la quantitat i la qualitat
cària
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les juglandàcies, d’escorça grisa, molt temps llisa, fulles imparipinnades, flors masculines en aments i femenines terminals i fruit globulós, semblant a una nou però amb la coberta carnosa gruixuda que s’obre en quatre valves.
Originaris d’Amèrica del Nord fins a Mèxic, tenen interès per llur fusta hickory , molt dura, densa, tenaç i resistent als xocs, emprada per a fer raigs i llantes de rodes, mànecs d’eines, etc, i també com a llenya i per a fumar carn Les espècies més utilitzades són C ovata, C tomentosa i C glabra Els fruits d’algunes espècies de cària, sobretot els de la noguera blanca americana C ovata i els de C laciniata , són comestibles, semblants a nous grosses 6-12 cm, i proporcionen un bon oli de taula
nou
nous
© Fototeca.cat
Botànica
Fruit de la noguera.
Les nous tenen aplicacions culinàries i en pastisseria, i també són consumides directament com a fruita seca Per llur riquesa en olis i greixos vegetals, resulten un producte alimentari de primer ordre De les nous hom obté oli oli de nou , d’aplicació industrial, especialment en la fabricació de sabó i de pintura i en adoberia
presseguer
presseguer
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, acuminades i serrades, de flors rosades i solitàries, i de fruits (els préssecs
) globosos, generalment vellutats, de coloracions groguenques o vermelloses, i amb el pinyol molt anfractuós.
És oriünd de la Xina, però és conreat a Europa des de temps molt antic Actualment és estès a tots els països temperats Comprèn més de 200 cultivars Vol sòls de verger arenosos o llimosos, i ben drenats És multiplicat per empelt Els préssecs són consumits com a fruita fresca i en conserva i melmelada Fins el 1955 la producció de préssecs als Països Catalans no rompé els motlles tradicionals De plantacions autèntiques només n'hi havia a la regió de Perpinyà, al Riberal de la Tet En anyades bones en produïa 400 000 qm, un 15% de tot l’Estat francès Algunes poblacions del Principat havien…
cànem
Assecament de cànem al Perú
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…