Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
grevolosa
Aspecte de la Grevolosa de Sant Pere de Torelló
© CIC-Moià
sargàs
Botànica
Gènere de feofícies, de la família de les fucàcies, de tal·lus ramificat, amb fil·loides proveïts d’una costa medial i amb vesícules flotants o aerocists, que semblen petits fruits (raïm de mar).
Aquestes algues abunden a les mars tropicals
cerati
Botànica
Gènere d’algues unicel·lulars flagel·lades, de l’ordre de les peridinials, proveïdes de tres prolongacions més o menys llargues.
Abunden al plàncton marí, i algunes espècies viuen en llacs
camèfit | camèfita
Botànica
Dit de la planta que durant els períodes desfavorables conserva gemmes perdurants aèries a poca distància del sòl (menys de 25 cm).
Abunden sobretot a les regions àrides i a les fredes subdeserts, tundres, alta muntanya
cardamina
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les crucíferes, que rarament ultrapassen els 50 cm, de fulles generalment pinnatisectes, flors blanques o purpúries i fruits en síliqua.
Viuen en prats humits a les regions fredes de l’hemisferi boreal abunden als Pirineus
trentepolials
Botànica
Ordre de clorofícies de tal·lus heteròtric i de cèl·lules uninucleades, amb plasts discoides, sense pirenoides i amb moltes gotes lipídiques.
Presenten isogàmia i reproducció asexual per zoòspores Són algues epífites o epilítiques, de coloracions ataronjades, que abunden sobretot a les regions tropicals humides Sovint aquest ordre és inclòs en el de les ulotricals
aspergil
Botànica
Gènere de floridures de la classe dels ascomicets, de coloració diversa, amb conidiòfors d’extrem globulós, cobert de fiàlids que produeixen rosaris de conidiòspores.
Abunden sobre matèries orgàniques en descomposició Mentre que alguns són paràsits, com Afumigatus , que causa l’aspergillosi, d’altres espècies s’usen en l’elaboració de begudes alcohòliques a base d’arròs sake, en la producció de salsa de soia i en la indústria formatgera
càdec
Branca de càdec
Jean Tosti (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre, de la família de les cupressàcies, sovint en estat arbustiu, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, amb dues ratlles blanques a la cara superior; les llavors i la polpa que les envolta recorden els gàlbuls del ginebre, però tenen la pell lluent i vermellosa.
Els càdecs, semblants als ginebres, abunden als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània La seva fusta és molt dura i inalterable Per destillació de troncs i arrels dóna un líquid xaropós i fosc, l' oli de càdec , ric en resines, cadinè, etc, emprat en medicina