Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
fetgera blanca
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les saxifragàcies, alta de 10 a 30 cm, de fulles cordiformes, de flors terminals solitàries de color blanc i de fruits capsulars.
És comuna als prats humits i als aiguamolls dels Pirineus
azol·la
Botànica
Gènere de pteridòfits aquàtics, de la família de les salviniàcies, de tija ramificada en un sol pla i de fulles molt petites, en cavitats interiors de les quals viuen cianofícies simbiòtiques ( Anabaena
).
A vegades es fan en gran quantitat, i suren als arrossars i als aiguamolls
cal·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes amb rizoma, de la família de les aràcies, de fulles grosses i ovades i d’espata curta i el·líptica, més llarga que l’espàdix.
Creixen als aiguamolls del centre de l’Amèrica del Nord, i són també conreades en jardineria L’espècie més coneguda és Cpalustris
taxodi
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les taxodiàcies, amb els branquillons caducs, de fulles linears i disposades en un mateix pla, de flors masculines agrupades en raïms i de cons arrodonits.
Habiten aiguamolls i tenen arrels respiratòries Comprèn unes poques espècies de Mèxic i el S dels EUA, de les quals Tdistichum és plantada de vegades en jardins
gracíola
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles oposades, sèssils i estretament linears, de flors axil·lars, blanquinoses o rosades, i de fruits capsulars.
Creix en aiguamolls, en prats humits i en vores de corrents d’aigua, sobretot a la Selva i a l’Empordà Té propietats vomitives, purgants, vermífuges i suposadament febrífugues
jonc
Aspecte general d’un jonc ( Juncus articulatus )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies de la família de les juncàcies, perennes o rarament anuals, hidròfiles, sovint rizomatoses, de fulles amb bases embeinadores i de limbe cilíndric, acanalat o aplanat, a vegades absents, d’inflorescències cimoses, glomerulars o paniculars, terminals o aparentment laterals, i de fruits capsulars polisperms.
Consta d’unes 240 espècies, entre les quals cal destacar el jonc marí J maritimus , que habita terrenys humits prop de la mar, i el jonc de galàpet J bufonius , anual, que creix en aiguamolls
càrex
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les ciperàcies.
Són perennes, gairebé sempre monoiques, de tija simple trígona, fulles linears generalment ligulades i flors unisexuals sense periant, solitàries a l’axilla d’una gluma, agrupades en espigues o panícules, les masculines amb 2 o 3 estams, les femenines amb un ovari embolcallat per un utricle perforat apicalment, d’on sobresurten 2 o 3 estigmes És un gènere cosmopolita que comprèn un miler d’espècies, les quals es troben preferentment a les regions temperades i fredes Són pròpies de prats humits, aiguamolls, etc, i també de boscs i de pasturatges
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa…
briòfits
briòfits o molses
© Fototeca.cat
Botànica
Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades perquè tenen la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta darrera.
Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…
droseràcies
Botànica
Família de parietals integrada per uns quatre gèneres que apleguen unes 80 espècies de plantes perennes insectívores, pròpies de torberes i aiguamolls (hàbitats pobres en nitrogen), de distribució cosmopolita.
Presenten fulles proveïdes de llargs pèls glandulosos flors regulars, hermafrodites, generalment pentàmeres, i fruits capsulars Algunes espècies de droseràcies dròsera es cultiven com a plantes ornamentals Droseràcies més destacades Dionaea muscipula dionaea Drosera rotundifolia dròsera , herba de la gota