Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
alzina
Branquillons d’alzina de fulla curta
Daniel Espejo Fraga (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbre monoic, de la família de les fagàcies, de capçada espessa, escorça clivellada i fulles d’un verd fosc, dures, petites, de marge enter o dentat, peludes pel revers, verdes tot l’any; el fruit, la gla, mai no té esquames punxants a la cúpula.
A les comarques de llevant del Principat i a les Balears, s’hi fa l' alzina de fulla llarga Q ilex , subespècie ilex , de fulles més aviat llargues i estretes, i capçada d’un verd fosc a les comarques de l’interior del Principat, al País Valencià, i també a les Balears, hi viu l' alzina de fulla curta o carrasca Q ilex, subespècie rotundifolia , de fulles amplament ellíptiques, força peludes, capçada d’un verd cendrós, i glans especialment dolces, comestibles per al bestiar i àdhuc per a l’home L’alzina, un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional, sol viure a…
surolí
Surolí
© Izan Lopez Vergel
Botànica
Arbre de la família de les fagàcies, resultant de la hibridació de l’alzina i la surera, i que presenta caràcters d’ambdues.
D'escorça suberosa, les fulles són semblants a les de la surera Es fa en boscs mixts d’alzina i surera
surera
alzines sureres
© MC
Indústries forestals
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les fagàcies, de fins a 20 m d’alt, d’escorça amb molt de suro, de fulles ovals, lleugerament sinuatodentades, endurides i tomentoses pel dessota, de flors masculines en aments i flors femenines aïllades o en petits grups, i de fruits en gla.
Es fa sobre substrats silícics, en zones de clima marítim humit, a la regió mediterrània occidental De les sureres és tret el suro, en pannes, amb eines apropiades, en torns de 8 a 10 anys se n'origina una important indústria
gla
Glans d’alzina
© Photooiasson | Dreamstime.com
Botànica
Fruit sec, indehiscent i monosperm proveït d’una cúpula a la base.
És característic de moltes plantes de l’ordre de les fagals, tals com les alzines i els roures
arbre perennifoli
Alzina (Quercus ilex), arbre perennifoli
SOPHOCO -santaorosia photographic collectivity- (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbre les fulles del qual mantenen llur activitat durant diversos períodes vegetatius (fulles persistents) i es renoven talment que la capçada es conserva verda tot l’any, com en l’alzina i l’avet.
fagàcies
Botànica
Família de fagals que consta d’unes 600 espècies, pròpies, sobretot, dels països temperats de l’hemisferi nord.
Són arbres o arbusts monoies, de fulles simples i alternes, de flors apètales, les masculines en aments o glomèruls i les femenines solitàries o en petits grups, i de fruits nuciformes embolcats per una cúpula Fagàcies més destacades Castanea sativa castanyer Fagus sylvatica faig Nothofagus sp faig austral Quercus sp caducifolis roure , aglaner, glaner Quercus borealis roure americà Quercus canariensis roure africà Quercus coccifera garric , coscoll, coscolla, garritx Quercus cerrioides roure cerrioide Quercus valentina roure de fulla petita o roure avlencià, galler Quercus ilex alzina…
gitam
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rutàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles compostes imparipinnades, de flors blanques o rosades, agrupades en raïms terminals, i de fruits quinquefol·liculars.
Creix en boscs d’alzina i de pi blanc, en garrigues i en matolls, a la terra baixa Té propietats emmenagogues, abortives, estomacals i hipotensores
carrasca
Carrasca
© Carolina Latorre Canet
Botànica
Alzina de fulla curta i pilosa, grisenca, sovint de glans dolces.
És pròpia de la península Ibèrica i de l’Àfrica mediterrània