Resultats de la cerca
Es mostren 1502 resultats
mongetera
Mongetera amb mongetes
© Istockphoto
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, generalment voluble, de fulles trifoliolades, amb folíols ovats acuminats, de flors blanques, rosades o purpúries, disposades en raïms axil·lars, i de fruits en llegum (mongetes).
Oriünda de l’Amèrica del Sud, és extensament conreada a gran part del món Les llavors mongetes seques i els llegums immaturs mongetes tendres són aprofitats per a l’alimentació humana, i les plantes són destinades a l’alimentació del bestiar És profitosa també perquè enriqueix el sòl en nitrogen cicle del nitrogen S’adapta bé a qualsevol terreny, bé que prefereix els terrenys llimosos, i és tolerant respecte al clima N’hi ha nombrosíssimes varietats, que difereixen en l’hàbit de la planta nanes, enasprades, etc, en la forma dels llegums i en la forma, mida i coloració de les…
actinídia
Actinídia amb fruits
Alimentació
Botànica
Planta enfiladissa, de la família actinidiàcies, originària de la Xina sud-oriental, de fruit comestible (kiwi).
Les fulles, d’un color verd fosc, són caduques les flors, blanques i de flaire suau El seu fruit és una baia grossa, de color verd, recoberta per una pell marró fina, rasposa i amb borrissol L’actinídia és una fruita molt rica en vitamina C 300 mg/100 g, deu vegades més que una llimona, àcid fòlic, proteïnes i sals de calci, ferro i fòsfor És poc calòrica i conté força fibra Comestible, el seu consum s’ha estès modernament per Europa
didal
Glans amb didals
server
Branca de server amb les serves madures
© MC
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 20 m d’alt, de fulles imparipinnades amb folíols oblongs serrats, de flors petites amb cinc pètals blancs, reunides en corimbes, i de fruits (les serves) en pom, piriformes.
Propi de l’Europa meridional i central, es fa a la muntanya mitjana i en indrets humits de terra baixa També és conreat com a ornamental i pels fruits, que són comestibles un cop madurats en palla
codonyer
Codonyer amb fruits
© C.I.C -Moià
Botànica
Arbre o arbust, de la família de les rosàcies.
D’1,5 a 6 m d’alçària, té fulles caduques, ovades, enteres tomentoses al revers, flors de color de rosa clar, amb el peduncle gairebé nul, i fruits en pom, els codonys , globosos o piriformes, fragants, de pela groga i tomentosa Originari de l’Iran i del Turquestan, és conreat en una gran part d’Europa, inclosos els Països Catalans, de forma no intensiva
oliva
Branca d’olivera amb olives
© Danijelm | Dreamstime.com
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’olivera, monosperm, més o menys rodonenc, de color i dimensions molt diversos, emprat com a aliment, bé per a ésser menjat sencer, bé com a primera matèria de l’oli.
La recollecció de les olives és feta des de l’octubre fins al gener, segons el clima i les condicions del terreny de cada comarca, i hom la comença recollint de terra les olives que han caigut naturalment de l’arbre i després són collides les de l’arbre, bé fent-les caure a cops de batolla, manualment o mecànicament hom en diu batre o espolsar olives , bé collint-les amb la mà hom en diu munyir o eixonar olives Les olives destinades a ésser menjades senceres són posades a confitar amb diversos ingredients Les varietats d’oliva reben noms diferents segons les comarques i, sovint…
suro
Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…
cecidi
Cecídis de Cinípids: tiges d’esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen, amb les seves formes asexuada i sexuada; i pipes dCecídis de Cinípids: tiges d'esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen,amb les eves formes asexuada i sexuada; i pipes d’Andricus viscosus
© Fototeca.cat
Botànica
Zoologia
Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits.
Els cecidis reben diversos noms segons que els paràsits siguin animals en general zoocecidis , plantes fitocecidis , fongs micocecidis , insectes entomececidis , àcars acarocecidis , nematodes nematocecidis , bacteris bacteriocecidis , etc Els cecidis són causats no solament per la presència del paràsit, sinó pels metabòlits o substàncies químiques que aquest segrega El fet que diversos paràsits produeixin cecidis diferents sobre una mateixa planta demostra l’especificitat dels estímuls morfogenètics de natura química elaborats per ells Aquestes substàncies, d’estructura similar a la…
jardí botànic
Jardí botànic l''Hort del cura', a Elx, amb grans cactus en primer terme
© Fototeca.cat - J. Pérez
Botànica
Jardí destinat al conreu de plantes amb propòsits científics.
El primer jardí botànic dels Països Catalans sembla que fou establert per la Universitat de València el 1633, en temps de Melcior de Villena tanmateix aquest jardí desaparegué a la primeria del s XVIII i no fou substituït per l’actual fins el 1802 El 1723 Jaume Salvador i els seus fills fundaren a Sant Joan Despí Baix Llobregat el primer jardí botànic del Principat, que subsistí més d’un segle Fou l’únic dels Països Catalans fins el 1766, en què fou creat el de Perpinyà, l’organització del qual sembla que anà a càrrec d’Antoine Gouan El 1776, l’arquebisbe de València, Francisco…
ginebre
Branques de ginebre amb gàlbuls
Ronja Addams-Moring (cc-by-3.0)
Botànica
Arbust o petit arbre dioic, de la família de les cupressàcies, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, i amb una ratlla blanquinosa a la cara superior.
Les llavors i la polpa que les envolta formen l’anomenat ginebró , emprat en la fabricació de licors N'hi ha al Principat i al País Valencià, sobretot a la muntanya mitjana