Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
bolenga
Botànica
Planta biennal, de la família de les boraginàcies, d’arrel carnosa, tija híspida, dreta, de 30 a 80 cm, amb les fulles llargament lanceolades i aspres i flors de color de rosa carmí, petites i agrupades en una gran panícula; es fa en llocs secs i pedregosos, vores de camins, etc.
La subespècie italicum , de panícula llarga i cilíndrica, és freqüent a les Illes Balears la subespècie pyrenaicum , d’inflorescència amplament cònica, és difosa per una gran part de la regió mediterrània
morera
Branca de morera blanca
© MC
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les moràcies, monoics, de poca alçària, amb fulles dentades i amb flors en espigues curtes i denses.
Les infructescències, anomenades mores , són comestibles La morera blanca M alba , de fulles ovades i glabres a l’anvers i de mores generalment blanquinoses, és oriünda de la Xina, però és naturalitzada en molts indrets i és conreada com a ornamental i per les fulles, que serveixen d’aliment als cucs de seda La morera negra M nigra , de fulles amplament ovatocordades i pubescents a l’anvers i de mores de color purpuri fosc, procedeix de l’Àsia central i és conreada pels fruits i com a ornamental
serreig
Serreig
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.
Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues, denses, amb…
alzina
Branquillons d’alzina de fulla curta
Daniel Espejo Fraga (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbre monoic, de la família de les fagàcies, de capçada espessa, escorça clivellada i fulles d’un verd fosc, dures, petites, de marge enter o dentat, peludes pel revers, verdes tot l’any; el fruit, la gla, mai no té esquames punxants a la cúpula.
A les comarques de llevant del Principat i a les Balears, s’hi fa l' alzina de fulla llarga Q ilex , subespècie ilex , de fulles més aviat llargues i estretes, i capçada d’un verd fosc a les comarques de l’interior del Principat, al País Valencià, i també a les Balears, hi viu l' alzina de fulla curta o carrasca Q ilex, subespècie rotundifolia , de fulles amplament ellíptiques, força peludes, capçada d’un verd cendrós, i glans especialment dolces, comestibles per al bestiar i àdhuc per a l’home L’alzina, un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional, sol viure a…
bufalaga
Botànica
Gènere de mates o petits arbusts, de la família de les timeleàcies, de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, agrupades a l’extrem de les tiges o solitàries a l’axil·la de les fulles; tenen fibres sedoses tot al llarg de les tiges, sota l’escorça.
La bufalaga hirsuta anomenada també pala marina o palmerina T hirsuta té les fulles menudes, corbades, blanques i hirsutes pel dret, i verdes i glabres pel revers, les branques penjants i les flors agrupades es fa a les platges i als arenys litorals i també als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes La bufalaga tintòria dita també badaolles T tinctoria , de fulles primes i rígides i flors solitàries, té les tiges peludes i, a l’extrem, fulloses amplament difosa —amb l’excepció de la varietat nivalis , exclusiva dels Pirineus—, és característica de la brolla de…
canyota
Canyota
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma serpentejant i estolonífer, tija erecta i robusta, de 50 a 200 cm d’alçada, fulles amplament linears amb el nervi mitjà blanc; flors en panícula amplament piramidal, de color roig.
Viu a la regió mediterrània europea i africana, en vinyes i llocs secs
sàndal
Fulles i flors de sàndal
Vinayaraj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre indígena, de la família de les antalàcies, de l’Àsia tropical, de fulles amplament lanceolades i d’inflorescències paniculiformes.
La fusta del sàndal és emprada en ebenisteria fina, i de la d’algunes espècies, sobretot de la de l’Índia, hom extreu l’oli essencial, que és emprat en perfumeria i en farmàcia
xiprer blau
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies, de fins a 25 m d’alt, de capçada amplament ovoide o cònica i brancatge molt dens.
L’escorça és llisa, de color vermell o porpra, i s’exfolia en capes fines, i les fulles són esquamiformes, punxegudes i amb una glàndula resinosa de color blavós, molt aromàtiques Creix de forma natural a Arizona, als Estats Units, però és força cultivada com a ornamental en altres regions De creixement ràpid, és molt resistent a la secada i tolera tot tipus de sòls N'hi ha diverses cultivars Cglauca , de fulles blavoses Ccompacta , de capçada petita i globosa
allassa
allassa
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de fulles amplament linears, de tija amb secció triangular i de flors blanques, penjants i vistents.
Molt freqüent als llocs ombrejats i propers als habitacles humans de les Illes Balears i de la part meridional de la regió mediterrània
fromental petit
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 40 a 80 cm d’alçària, de rizoma cespitós, de fulles amplament linears i de panícula ramificada.
Es fa principalment en prats de dall de muntanya