Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
xirivia
Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
blet
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les quenopodiàcies, de fulles enteres o més o menys dentades i flors verdoses o vermelloses, petites, reunides en glomèruls agrupats en panícula.
Els blets són, en general, plantes nitròfiles, ruderals, que colonitzen solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc El blet blanc Chalbum fa de 20 a 200 cm d’alçada, amb fulles ovades romboidals, laxament dentades, sovint blanques i farinoses pel revers, tija angulosa, estriada de blanc, i flors petites i verdes havia estat consumit com a verdura, d’efecte laxant suau, i les seves llavors eren utilitzades també antigament com a aliment i, més recentment, com a recurs de mala anyada El blet de paret Chmurale té les fulles ovades romboidals, fortament dentades, una mica…
caral·luma
Botànica
Gènere de plantes suculentes, de la família de les asclepiadàcies, que comprèn unes 100 espècies africanes, mediterrànies o sud-asiàtiques, de tija carnosa i angulosa i flors terminals amb pètals gruixuts.
La C europaea, l’única espècie cactiforme en la flora europea, és propia del sud-est de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica i fa flors grogues amb bandes concèntriques purpúries
cardó
Cardó
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies, de tija erecta, angulosa i amb agullons (de 50 a 150 cm d’alçada) i amb les fulles caulinars oposades i soldades per la base formant un clot (fitotelma).
Les flors, d’un color que tira a lila, són agrupades en capítols ovoides 5-8 cm de llargada, amb palletes aristades que els donen l’aspecte de pinyes eriçades de pues, envoltades per bràctees de l’involucre, espinoses i corbades Viu generalment en vores de camins humits Els capítols secs s’empraven per a cardar
boixac
Fruits de boixac
© C.I.C - Moià
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija angulosa de 10 a 30 cm, amb les fulles lanceolades, enteres o denticulades, els capítols mitjans, grocs o de color de carbassa, i fruits en aqueni, tots fortament arquejats.
Es fa en terres conreades de la terra baixa a la muntanya mitjana, i floreix gairebé tot l’any
candelera
Flors de candelera (Verbascum thapsus
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, de tija angulosa de 50 a 150 cm d’alçària, amb fulles oblongues, verdes i glabrescents al dessobre i tomentoses al dessota, flors petites, grogues o blanques, i fruits en càpsula ovoide.
Creix en pastures seques de muntanya
caganiu
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, ramificada, de rizoma gruixut, de tija erecta i angulosa, de 30 a 80 cm d’alçada, de fulles llargament lanceolades, fines i ciliades, i de flors blanques o roses, agrupades en panícula terminal.
Es fa als herbassars exuberants de l’alta muntanya
segell de Salomó
Segell de Salomó
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 20 a 50 cm d’alçària, de tija angulosa, de fulles ovals alternes, de flors d’un blanc verdós, tubulars, oloroses, penjants, aparellades o solitàries, i de fruits en baia, de color negre blavós.
Es fa en boscs caducifolis, en obagues i en llocs frescals, a muntanya El seu rizoma és emprat en medicina popular contra el reuma, la gota, la diabetis, els empatxos, les equimosis, etc
bracera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de fulles més o menys retallades, tija angulosa, aspra i ramificada, de 30 a 80 cm, i capítols terminals de flors rosa púrpura, amb involucre format per bràctees acabades en 3-6 espines groguenques ben visibles.
Viu a la regió mediterrània, en els fenassars dels marges, vora els sembrats, les vinyes, etc, que tendeix a envair