Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
trèvol
Trèvol de prat
Rick Leche (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies, sovint cespitoses, de fulles trifoliolades, de flors rosades, blanques o grogues, reunides en glomèruls o en raïms densos, i de fruits secs petits, ordinàriament indehiscents. Són excel·lents plantes farratgeres.
El trèvol blanc Tnigrescens és una herba anual, amb tiges procumbents o redreçades de 5 a 40 cm, amb fulles de folíols cuneïformes, i amb flors blanques, disposades en glomèruls petits i laxos Es fa en pastures i vores de camins, en terrenys silicis, a la regió mediterrània El trèvol de prat o trefle Tpratense és una herba perenne, amb tiges erectes o ascendents de 10 a 60 cm, amb fulles més o menys peloses, de folíols ellíptics, i amb flors purpúries o rosades, aplegades en glomèruls ovoides Habita prats humits i llocs frescals, a quasi tot Europa El trèvol estrellat Tstellatum és una…
anual
Botànica
Planta monocàrpica que acaba el cicle vital en el curs d’un sol període de vegetació, és a dir, menys d’un any ( teròfit
).
Les plantes anuals molt sovint es moren en el moment d’iniciar-se les èpoques desfavorables —estiu eixut, hivern fred—, que són resistides amb avantatge en estat de vida latent llavor, espora, etc Cada any han de germinar novament algunes poden passar diversos anys en repòs, sense germinar, i això fa que, si l’ambient permet una vida vegetal esponerosa, es trobin en situació d’inferioritat en esguard dels vegetals perennes, que tendeixen a ocupar tot l’espai disponible Són especialment abundants als deserts subtropicals aixeb i a les zones de clima mediterrani, amb estiu eixut constitueixen…
vivaç
Botànica
Dit de l’herba perenne les parts epigees de la qual són anuals.
Les plantes vivaces tenen rizomes, tubercles, bulbs o òrgans subterranis molt desenvolupats, i en general són geòfits o hemicriptòfits
pèl de boc
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 20 a 60 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de fulles estretes i enrotllades, de lígula curta, de panícula estreta, de glumes desiguals i de lemmes arestats.
Creix en pradells d’anuals, sobre sòls silicis
arvense
Botànica
Dit de la planta no conreada que es fa a les terres de conreu (males herbes).
Són plantes, generalment anuals, o bé geòfits, que l’home dissemina involuntàriament antropocores, i que entren en competència amb les plantes útils sembrades És el cas de la rosella, la castanyola, etc No és gens rar que ocupin una àrea geogràficament extensa algunes són subcosmopolites
cuscuta
Cabells ( Cuscuta Epithynum )
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals paràsites, de la família de les convolvulàcies, sense fulles ni clorofil·la.
Les tiges són volubles i molt primes, amb aspecte de cabells, i tenen un color blanquinós, groc o rogenc Presenten haustoris que penetren dins els teixits liberians de les plantes parasitades i en xuclen la saba elaborada Algunes espècies són paràsites de plantes conreades i ocasionen molts danys a diversos conreus, especialment de lleguminoses
herba
Botànica
Planta angiosperma sense teixits llenyosos.
Les herbes poden ésser anuals , si completen el cicle vital en menys d’un any biennals , si els calen dos anys per a florir i granar perennes , si persisteixen més de dos anys i vivaces , si els òrgans subterranis perduren mentre que les parts aèries moren cada any
heliant
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les compostes, molt grosses, amb capítols terminals grocs.
Comprèn dues espècies d’interès el gira-sol Hannuus i la nyàmera Htuberosus
agrostis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, anuals o perennes, de la família de les gramínies, d’inflorescència en panícula laxa.
termoperiodicitat
Biologia
Botànica
Resposta fisiològica de les plantes originada per les variacions periòdiques de la temperatura diàries (diürnes i nocturnes) i anuals (estacionals).