Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
caputxina
Botànica
Nom d’altres espècies de Tropaeolum
originàries de zones muntanyoses des de Mèxic fins a Xile i l’Argentina, amb fulles diversament retallades i flors simples o dobles, grogues, vermelles, etc.
També conreades en jardineria Les fulles tendres són reputades com a antiescorbútiques i aperitives
panical
panical de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 70 cm d’alt, espinosa, d’un verd blanquinós, de fulles una o dues vegades pinnatipartides, de flors blanques reunides en capítols ovoides, i de fruits densament coberts d’esquames.
Es fa en llocs incultes, prats secs i brolles L’arrel té propietats diürètiques, aperitives i emmenagogues
donzell
Donzell
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 40 a 60 cm d’alçada, de tiges dretes, pubescents, molt ramificades, amb fulles bipinnatisectes, d’un verd blanquinós, i amb capítols penjants, disposats en panícules.
Es fa en llocs incultes i pedregosos, sobretot a muntanya Té fortes propietats aperitives i és la base del vermut
rave rusticà
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 60 a 120 cm d’alçària, amb la soca i l’arrel engruixides i carnoses, amb fulles basals molt grosses, oblongues i crenades, i amb fulles caulinars lanceolades creuades o pinnatífides, amb flors blanques, en raïm, i amb fruits en silícula.
Procedeix d’Ucraïna i és conreada per les arrels, consumides com a condiment i com a remei, amb propietats antiescorbútiques, aperitives, diürètiques, antiraquítiques i antiescrofuloses
dent de lleó
Dent de lleó
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de fulles totes basals en roseta, pinnatífides o pinnatipartides i runcinades, de capítols grocs solitaris i d’aquenis terminats en plomall.
Com a planta oficinal, gaudeix de propietats diürètiques i aperitives Creix en prats, vores de camps i de camins, terrenys incultes, etc, sobretot a muntanya
genciana
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les gencianàcies, de fulles enteres i generalment ovals, de flors poc o molt campanulades i freqüentment blaves i de fruits capsulars.
La genciana groga G lutea és força alta i té les flors grogues, es fa als Pirineus i l’arrel és emprada per les seves propietats aperitives, amargants, tòniques i estomacals
xicoira
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 40 a 150 cm d’alçada, d’arrel gruixuda, de fulles basals runcinades o sinuades i de fulles caulinars lanceolades o bracteïformes, de capítols liguliflors blaus, terminals o axil·lars, i de fruits en aqueni, amb un vil·là d’esquames.
Creix en vores de camins, terrenys incultes, etc, en una gran part d’Europa, però també és conreada Amb virtuts tòniques, aperitives i estomacals, les arrels, trossejades, torrades, moltes i tamisades, són emprades com a succedani del cafè són riques en inulina, els productes de descomposició de la qual produeixen l’aroma Les fulles són emprades en amanides
card beneit
Card beneit
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 10 a 40 cm d’alçada.
De fulles sinuades o pinnatífides, pubescents, de color verd pàllid, amb la nervadura del revers blanca, de flors grogues disposades en capítols grans, solitaris, amb un involucre de bràctees grogoses, dentades i terminades en llarga espina, tot ell enteranyinat, i d’aquenis cilíndrics, bruns, lluents, amb 20 costes i plomall Viu als camps mediterranis Ha estat usat en medecina popular per a combatre les febres intermitents, i té propietats aperitives