Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
canyella de la Xina
Botànica
Escorça aromàtica del canyeller de la Xina, substitutiva de la canyella, menys suau i no tan apreciada com aquesta.
briòfits
briòfits o molses
© Fototeca.cat
Botànica
Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades perquè tenen la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta darrera.
Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…
clistogàmia
Botànica
Tipus de pol·linització en què la flor és fecundada pel seu propi pol·len perquè aquesta no arriba a obrir-se.
En certes plantes, al costat de flors clistògames fèrtils, n'hi ha de casmògames, que, en la majoria dels casos, són estèrils
axonomorf | axonomorfa
arrel axonomorfa
© Fototeca.cat
Botànica
Dit de les arrels que tenen l’eix principal força més desenvolupat que els laterals; aquesta forma correspon a la ramificació racemosa.
decurrent
Botànica
Dit de la fulla el limbe de la qual s’estén tija avall i forma una ala o cresta al llarg d’aquesta.
azigòspora
Botànica
Espora que, en les algues verdes de l’ordre de les zignemals, es forma sense conjugació prèvia, generalment perquè aquesta no arriba a terme.
amplexicaule
Fulles amplexicaules d’una genicana (Centaurium erythraea)
© Fototeca.cat
Botànica
Dit dels òrgans foliars que abracen la tija, per tal com llur zona basal d’inserció damunt aquesta s’estén al voltant del nus corresponent més de 180°.
lodoicea
Botànica
Palmera endèmica d’algunes valls de les Seychelles, d’estípit simple, que pot arribar a 30 m d’alçària, de fulles grans de fins a 7 m, de color verd brillant a l’anvers, palmades i amb els àpexs dels segments penjants.
Les flors creixen en inflorescències penjants que surten entre les fulles Però el més característic d’aquesta espècie són els fruits, que semblen dos enormes cocos enganxats, o bé un cor gegant fet de fusta poden arribar a fer mig metre i a pesar entre 12 i 20 kg Sols contenen una llavor, que és la més grossa de totes les llavors del món i triga 10 anys a desenvolupar-se A la seva àrea d’origen, aquesta espècie es considera afrodisíaca
coliflor
Coliflor
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Varietat de conreu de la col, molt semblant al bròquil, de la família de les crucíferes.
Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, presenta brots florals de color gairebé blanc agrupats en una inflorescència compacta, tendra i carnosa, la qual es menja quan les flors encara són poncelles El règim de conreu és igual que el de la col li cal, però, més nitrogen que a aquesta i és més sensible a les gelades El terme coliflor s’utilitza en les zones en què la denominació bròquil no té sentit genèric, mentre que bròquil blanc s’utilitza en les zones del domini lingüístic en què la…
menispermàcies
Botànica
Família de magnolials amb unes 400 espècies de països càlids, la majoria de les quals són lianes dioiques, de fulles simples alternes, de flors cícliques, actinomorfes i trímeres i de fruits en drupa.
A aquesta família pertany la croca de llevant