Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
figuera de moro
Fruits de la Figuera de moro amb fruits
© Jaume Ferrández
Botànica
Arbust afil·le i punxós, de la família de les cactàcies, d’1 a 1,50 m d’alçada, de tiges fasciades, comprimides, més o menys planes, carnoses i articulades.
Fa flors grosses, sèssils, hermafrodites, d’un color groc o ataronjat, i fruits bacciformes, ovoides i comestibles, anomenats figues de moro
vim
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de fins 15 m d’alçària, de fulles lanceolades acuminades i d’aments cilíndrics.
És semblant al salze, però té vímets de color groc viu o ataronjat i fulles poc peloses És sovint conreat al costat de les séquies
flavedo
Botànica
Capa externa o epicarpi acolorit dels fruits cítrics.
En el fruit immadur és verd a causa de la clorofilla, però quan madura és de color groc o ataronjat per raó del seu contingut en carotenoides Conté olis essencials
cumquat
Botànica
Agronomia
Fruit del cumquat.
De forma ovoidal, d'uns 5 cm de llarg, pell dolça i porosa de color ataronjat o vermellós, i polpa una mica àcida, que es pot consumir fresc i en confitures o salses
magraner nan
Magraner nan
Leonora (Ellie) Enking (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Jardineria
Petit arbre espinós, de la família de les punicàcies, amb moltes branques, amb fulles, flors i fruits més petits que l’espècie tipus, varietat de conreu nana del magraner molt emprada en jardineria.
Té un creixement lent i és molt ornamental durant tot l’any, tant per les fulles de color verd brillant, que a la tardor es posen grogues, com per les flors vermelles i els fruits de color vermell ataronjat
pastanaga
pastanaga
© C.I.C. Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles bipinnatisectes, de flors blanques o roses, disposades en umbel·les compostes, i de fruits en diaqueni, aculeats.
Hi ha formes de conreu ssp sativus , d’arrel axonomorfa, gruixuda i de color ataronjat, la qual és mengívola i molt nutritiva pastanaga La pastanaga borda també coneguda com bufanaga o safanòria borda ssp carota , d’arrel prima i blanquinosa, es fa en herbassars, guarets i terrenys incultes, a tot Europa
dicksònia
Botànica
Falguera de la família de les dicksoniàcies, de port arborescent, semblant a una palmera, originària d’Austràlia i Tasmània.
Té un rizoma gruixut, que pot assolir uns 60 cm de diàmetre, i una tija vertical, de fins a 10 m d’alçada, coberta de fibres de color bru ataronjat les fulles frondes poden mesurar fins a 2 m, són arquejades i profundament dividides i surten formant una roseta al capdamunt de la tija És una espècie molt apreciada com a planta ornamental pel seu port característic i la textura de les seves fulles És cultivada a l’aire lliure en jardins temperats litorals, mentre que en zones més fredes només pot viure a l’interior
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…
cacau
Detall d’una planta de cacau
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les esterculiàcies, que ateny de 5 a 7 m d’alçària a les plantacions i de 8 a 10 m en estat silvestre, de petites flors blanques o rosades, que apareixen en petits raïms sobre la tija i les branques velles.
El fruit, mena de baies que reben el nom de panotxes , d’uns 20 cm de llarg i 8 cm d’ample, de superfície dura i tuberosa travessada per 5 o 10 solcs longitudinals, de color groc o ataronjat un cop madurs, contenen de 30 a 40 llavors, els grans de cacau, embolcades per una polpa mucilaginosa i disposades en cinc rengleres És una planta intertropical, de terra baixa, que prefereix una temperatura mitjana anual òptima d’uns 25°C i que requereix que la mitjana de les mínimes diàries ultrapassi els 15°C Necessita precipitacions superiors a 1250 mm anuals i que la durada de l’estació…
papaia
Papaies, fruits del papaier, arbre oriünd de l’Amèrica Central
© B. Llebaria
Botànica
Agronomia
Fruit del papaier, de color groc ataronjat i de la forma i la mida d’un meló, la polpa del qual, agredolça, és consumida crua, confitada, guisada o en conserva.
És ric en papaïna, un ferment digestiu, que hom extreu amb finalitats farmacèutiques