Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
bríum
Botànica
Gènere de molses acrocarpes, de l’ordre de les brials, de gametòfit petit i amb esporangi gros, d’urna cilíndrica i pèndula castanya o, a vegades, roja.
Atenyen de pocs millímetres a 15 cm d’alçada total
cardassa
Botànica
Gènere de plantes herbàcies biennals, de la família de les compostes, de fulles sinuades o pinnatífides i flors tubulars, hermafrodites, de color purpuri, rosa o blanc, disposades en capítols grans, terminals, solitaris, amb un involucre de bràctees espinoses coriàcies.
Comprèn unes 20 espècies nitròfiles mediterrànies, continentals o muntanyenques, algunes de les quals atenyen grans dimensions fins a 2-2,5 m, com ara O nervosum i O corymbosum , freqüents a les regions estèpiques de la depressió de l’Ebre
aràcies
Botànica
Família d’espadiciflores integrada per uns 110 gèneres que comprenen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies, arbustives o fins i tot arborescents, i de lianes.
La majoria són pròpies dels països intertropicals algunes, però, atenyen la regió mediterrània i l’Europa mitjana Presenten fulles grans, simples o compostes, amb pecíol ben desenrotllat i de base amb beina membranosa Les flors, molt nombroses, acostumen a aplegar-se en inflorescència en espàdix, sovint embolcallades per una espata de colors vistents Algunes inflorescències exhalen una olor pudent que atrau les mosques de la carronya, les quals faciliten la pollinització El fruit és en baia Tenen arrels adventícies i algunes espècies són específiques gènere Anthurium algunes,…
papir
Papir
Judy Dixon (CC BY-NC)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de tiges dretes i triangulars, que atenyen fins a 2,5 m d’alçària i són coronades per una umbel·la de fulles cintiformes.
Es fa en aigües fluvials, a Egipte i als països pròxims
bacil·lariofícies
Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…
belluguet
Belluguet gros
Harry Rose (cc-by-3.0)
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les gramínies, que atenyen uns 50 cm d’alçada, amb fulles planes i linears i panícula molt laxa, d’espiguetes arrodonides i aplanades, penjants i bellugadisses per l’acció del vent.
Fan d’uns 10 a 18 mm en el belluguet gros dit també arracades, balladores o paltruc d’eruga, B maxima , que creix en llocs secs i silicis, i més petites i rodones en el belluguet mitjà B media , propi dels prats de la muntanya baixa i mitjana, i en el belluguet petit B minor , semblant, per la seva distribució, al belluguet gros