Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
placentació axial
Botànica
Unió dels primordis seminals, en l’ovari d’una planta, sobre la base de l’eix central, és a dir, sobre l’eix de la flor.
placentació
Botànica
Disposició de les placentes, i per tant dels primordis seminals, en l’ovari i en els carpels.
Segons la posició dels primordis seminals en l’ovari, hi ha una placentació central o axial si són situats a l’eix, i una placentació parietal , si es troben a les parets ovàriques Quant a al posició dels primordis seminals en el carpel, hom distingeix una placentació marginal , si són inserits en el marge del carpel, i una placentació laminar , quan són situats en la làmina carpellar
desmarestials
Botànica
Ordre de feofícies de creixement axial, d’aspecte plumiforme a l’hivern i de mida gran, pròpies sobretot de mars fredes.
pleroma
Botànica
En l’àpex vegetatiu de la tija i de l’arrel, part axial integrada per les cèl·lules meristemàtiques que donen origen al cilindre central.
clorococcals
Botànica
Ordre d’algues verdes, de la subclasse de les coccofícides, que comprèn espècies principalment dulciaqüícoles, unicel·lulars i immòbils, solitàries o colonials, amb un plastidi axial ( Trebouxia
) o parietal ( Chlorella
).
Es poden reproduir per autòspores immòbils clorococcals autosporades , com les clorelles i els escenedesmus, aquests darrers, colonials, o bé per zoòspores o zoogàmetes clorococcals zoosporades , com Trebouxia , ficobionts en molts líquens, Pediastrum , agrupades en colònies planes, o Hydroctyon , de cèllules reunides en xarxa
bacil·lariofícies
Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues …
carofícies
Botànica
Classe de cloròfits que comprèn algues d’aigua dolça i salabrosa, semblants a cues de cavall, sovint calcificades, de cèl·lules amb nombrosos cloroplasts, però sense pirenoides, i de tiges constituïdes per entrenusos, formats per una cèl·lula axial generalment encerclada per altres de corticals, i nusos d’on arrenquen rames verticil·lades.
No fan espores i, per tant, no hi ha alternança de generacions Els òrgans de reproducció sexual són els oogonis, ovoides, que consten d’una ovocèllula revestida per cinc cèllules, les terminacions de les quals formen la corónula, i els anteridiòfors, esfèrics, constituïts per vuit cèllules perifèriques, cadascuna amb un manubri interior proveït de filaments anteridials Els espermatozoides, biflagellats i en forma de rull, penetren en els oogonis per les fenedures de la corónula Zigots fòssils del temps devonià palesen l’antigor d’aquesta classe