Resultats de la cerca

Les cèllules meristemàtiques solen ésser petites, isodiamètriques, de paret fina, de nucli actiu i amb vacúols petits i escassos Els meristemes primaris provenen de les cèllules de l’embrió i són situats principalment a l’àpex de les tiges i de les arrels Els meristemes secundaris procedeixen de cèllules adultes que han recuperat la capacitat de divisió, com, per exemple, el càmbium interfascicular i el fellogen

Les cèllules hipodèrmiques, molt juntes entre elles, es poden cutinitzar i esdevenir impermeables

L’himeni dels ascomicets i dels ascolíquens comprèn ascs i paràfisis filiformes de llargada equivalent, i el seu color depèn del de l’àpex de les paràfisis i dels ascs epiteci L’himeni dels basidiomicets comprèn, a més dels basidis, paràfisis curtes unicellulars en realitat, basidíols i sovint cèllules allargades, de mida molt superior, els cistidis

Les cèllules de l’esclerènquima poden ésser esclereides o fibres, segons que siguin arrodonides o allargades Normalment són mortes a la maturitat

Les parets cellulars són constituïdes per dues peces encaixades i compartides amb les cèllules contigües El gènere més comú és Tribonema

És característica de les arrels, bé que també es presenta a les tiges És formada per cèllules prismàtiques vives, a les parets radials i transverses de les quals hi ha una banda engruixada i suberitzada banda de Caspary que regula el pas de substàncies

La reproducció asexual és per fragmentació dels filaments, i la reproducció sexual és per conjugació En el cas de conjugació de dos filaments, hi ha copulació escalariforme , amb formació de tubs copuladors entre cèllules pròximes, a través dels quals els gàmetes d’un filament passen a fecundar els de l’altre En el cas de conjugació de dues cèllules contigües d’un mateix filament, hom parla de copulació lateral Després de la fecundació es formen zigots envoltats de membranes protectores, els quals romanen en estat letàrgic Habiten les aigües dolces o, rarament, les salabroses, i sobretot…

No fan espores i, per tant, no hi ha alternança de generacions Els òrgans de reproducció sexual són els oogonis, ovoides, que consten d’una ovocèllula revestida per cinc cèllules, les terminacions de les quals formen la corónula, i els anteridiòfors, esfèrics, constituïts per vuit cèllules perifèriques, cadascuna amb un manubri interior proveït de filaments anteridials Els espermatozoides, biflagellats i en forma de rull, penetren en els oogonis per les fenedures de la corónula Zigots fòssils del temps devonià palesen l’antigor d’aquesta classe

Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…

En els sacs pollínics, les cèllules mares del pollen originen per meiosi els grans de pollen El sac pollínic i els grans de pollen equivalen respectivament al microsporangi i a les micròspores dels pteridòfits heterosporis La cèllula pollínica germina i constitueix el gametòfit masculí, que consta almenys d’un nucli vegetatiu i d’un nucli generatiu Un gra de pollen presenta, a més de la paret pròpia de la cèllula, que també és la del tub pollínic, una membrana interna, la intina , constituïda principalment per cellulosa, i una membrana externa, l' exina , formada per esporopollenina, una…