Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
bífer | bífera
caparàcies
Botànica
Família de l’ordre de les readals, que comprèn uns 35 gèneres que apleguen unes 450 espècies d’herbes, arbusts o arbres principalment tropicals i subtropicals.
Presenten fulles alternes, simples o palmades, alguns cops proveïdes d’estípules espinoses, flors solitàries o en raïms, hermafrodites, usualment zigomorfes, i fruits capsulars o bacciformes, i que és representada a la flora catalana per la taperera Capparis spinosa
cospí
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de tiges erectes no més altes de 40 cm.
Les fulles són dos o tres cops pinnades, i les flors, petites i de color blanc o de rosa, són disposades en umbelles de pocs radis Els fruits són diaquenis ellipsoidals amb les costes secundàries guarnides d’aculis Es fa als camps de cereals
carnègia
Botànica
Gènere de grans plantes suculentes americanes.
L’espècie Cgigantea , conreada com a ornamental en climes temperats, en jardins de rocalla, té forma de cilindre, d’uns 60 cm de diàmetre i de 6 a 18 m d’alçada, amb 18 a 21 costelles espinoses, alguns cops amb ramificacions en forma de canelobre Les flors, blanques i grosses, s’obren de nit a la part superior de la planta, i es conserven sovint de dia Els fruits són comestibles És originària dels subdeserts d’Arizona, Califòrnia i Mèxic
cerfull bord
Cerfull bord
josutherland iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de tija alta de 50 a 120 cm, dreta, solcada fistulosa, fulles grans, dos o tres cops pinnatisectes, i flors blanques disposades en umbel·les terminals llargament pedunculades.
Viu sobretot als prats dalladors de muntanya, principalment als Pirineus
comí de Marsella
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, amb una alçària de 10 a 75 cm, de fulles tres o quatre cops pinnades, flors blanques o groguenques disposades en umbel·la composta i fruits en diaqueni.
Viu en terrenys àrids i salabrosos
oliva
Branca d’olivera amb olives
© Danijelm | Dreamstime.com
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’olivera, monosperm, més o menys rodonenc, de color i dimensions molt diversos, emprat com a aliment, bé per a ésser menjat sencer, bé com a primera matèria de l’oli.
La recollecció de les olives és feta des de l’octubre fins al gener, segons el clima i les condicions del terreny de cada comarca, i hom la comença recollint de terra les olives que han caigut naturalment de l’arbre i després són collides les de l’arbre, bé fent-les caure a cops de batolla, manualment o mecànicament hom en diu batre o espolsar olives , bé collint-les amb la mà hom en diu munyir o eixonar olives Les olives destinades a ésser menjades senceres són posades a confitar amb diversos ingredients Les varietats d’oliva reben noms diferents segons les comarques i, sovint, amb el…
fonollassa groga
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 150 cm d’alt, de rizoma gruixut, de tija dreta, robusta, massissa i estriada, amb fulles grosses dos o tres cops pinnatisectes i amb flors grogues disposades en umbel·les.
Creix en boscs i en brolles de la muntanya mitjana de la península Ibèrica
herba de Santa Sofia
Herba de Santa Sofia
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles dos o tres cops pinnatisectes, de flors d’un color groc pàl·lid, disposades en raïm, i de fruits en síliqua.
Es fa en indrets ruderals i viaris d’una gran part d’Europa És vulnerària