Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
cua de ca
Cua de ca
Jon Sullivan (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les gramínies, de 10 a 40 cm, amb fulles lanceolades, curtes, pubescents, i inflorescències ovoides amb llargs pèls sedosos.
Viu en terrenys arenosos vora de la costa
llengua de ca
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les boraginàcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles lanceolades, finament peloses, i de flors de color vermell purpuri.
Es fa en llocs incultes de la major part d’Europa
llengua de ca
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les boraginàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles lanceolades, densament peloses, i de flors de color blau fosc reticulades de violeta.
Creix en terrenys secs de l’Europa meridional
hemicíclic | hemicíclica
Botànica
Dit de la flor les peces de la qual es disposen en part cíclicament i en part helicoidement.
margall
Espiga de margall
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, atofada, de fins a 60 cm d’alçària, de fulles allargades i d’espigues denses, amb arestes llargues.
Es fa en vores de camins, erms, terrenys fressats, etc
anamorfosi
Botànica
Degeneració teratològi ca que arriba a fer gairebé irrecognoscible un vegetal.
escrofulariàcies
Botànica
Família de l’ordre de les personades constituïda per plantes quasi sempre herbàcies, amb flors hermafrodites, zigomorfes, de corol·la gamopètala, normalment quinquelobulada o bilabiada, i ovari súper bilocular, i amb fruits generalment capsulars, amb moltes llavors.
Consta de més de 2500 espècies esteses per tot el món Escrofulariàcies més destacades Antirrhinum asarina asarina Antirrhinum majus conillets , boca de conill, boca de dragó, cans, gossos, vedells Antirrhinum molle gatolins Calceolaria sp calceolària Celsia balearica trepó mascle Digitalis sp digital Digitalis lutea digital groga Digitalis obscura manxiuleta Digitalis ourourea digital purpúria, didalera Digitalis purpurea, ssp dubia didals Euphrasia sp eufràsia Gratiola officinalis gracíola Linaria sp linària Linaria cymbalaria picardia Linaria mino matacabrit Linaria triphylla coloma…
plantaginàcies
Botànica
Família de personades constituïda per plantes herbàcies o sufruticoses, de fulles simples, sovint en roseta basal; d’inflorescències en espiga; de flors tetràmeres, hermafrodites, de corol·la escariosa i persistent, d’androceu tetrandre i de gineceu súper, clistògames, i de fruits en càpsula pixidial.
Comprèn prop de 300 espècies d’arreu del món, quasi totes del gènere plantatge Plantaginàcies més destacades Plantago sp plantatge Plantago albicans herba-fam Plantago coronopus cervina , plantatge coronat Plantago lagopus morro d'ovella Plantago lanceolata plantatge lanceolat, plantatge de fulla estreta Plantago major plantatge gros, plantatge de fulla ampla Plantago afra herba pucera , pucera Plantago sempervirens plantatge de ca, matafoc
plantatge
Espita de flors de Plantago lanceolata
© MC
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les plantaginàcies, de fulles simples, sovint en roseta basal, de flors petites, brunes o verdoses, tetràmeres, ajuntades en espigues denses i de fruits en pixidi.
El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs herbosos, marges…
gramínies
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…