Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
card d’ase
Card d’ase
© Fototeca.cat
Botànica
Nom amb que hom designa algunes espècies del gènere Cirsium, de la família de les compostes.
Caracteritzades pel fet de tenir les fulles sinuades o pinnatipartides amb els marges espinosos, flors tubulars, hermafrodites o femenines, reunides en capítols solitaris o en corimbe, i aquenis amb un plomall caduc de pèls plomosos soldats per la base Solen viure sobre sòls rics en nitrogen
zigofícies
Botànica
Classe de cloròfits integrada per algues unicel·lulars o pluricel·lulars, caracteritzades per l’absència de cèl·lules reproductores flagel·lades.
La reproducció asexual és per divisió cellular, i la reproducció sexual és per conjugació , en la qual cada gàmeta deriva d’un protoplasma cellular, i els zigots, després d’un període de letargia, sofreixen meiosi i originen nous individus El cicle biològic és, doncs, haploide, excepte en el zigot Són quasi exclusivament dulciaqüícoles Comprèn els ordres de les desmidials i de les zignemals
esferocarpàcies
Botànica
Família d’hepàtiques de l’ordre de les jungermannials, caracteritzades per la càpsula indehiscent i sense elàters.
adiant
Adiant
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de falgueres, de la família de les polipodiàcies, principalment tropicals, caracteritzades per la posició marginal dels esporangis.
El gènere és representat a Europa per l’espècie A capillus-veneris o falzia
briòfits
briòfits o molses
© Fototeca.cat
Botànica
Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades perquè tenen la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta darrera.
Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…
primnesiòfits
Botànica
Grup d’algues unicel·lulars flagel·lades, d’aigües salabroses o marines, de mida petita i color groc daurat, caracteritzades per la presència d’haptonemes.
botons de gos
botons de gos Orchis militaris
Charlie Jackson (CC BY 2.0)
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies dels gèneres Orchis i Ophrys (família de les orquidàcies) caracteritzades pel fet de tenir arrels amb dues tuberositats arrodonides.
cromòfits
Botànica
Grup d’algues caracteritzades per la presència de plasts bruns o daurats, car són rics en carotens, i per la manca de clorofil·la b de midó.
Comprèn els pirròfits i els crisòfits, bé que alguns ficòlegs també hi inclouen els feòfits
criptonemials
Botànica
Ordre d’algues vermelles, de la subclasse de les florídies, caracteritzades per la presència de gonòfors i de cèl·lules auxiliars, i per l’absència de cèl·lules nutrícies.
Comprèn espècies uniaxials, amb branques laterals verticillades Dudresnaya , o bé en forma de làmina Dilsea Una de les dotze famílies que comprèn és la de les corallinàcies , molt calcificades
bacil·lariofícies
Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en…