Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
ciperàcies
Botànica
Família de ciperals constituïda per unes 3.000 espècies de plantes herbàcies, de distribució pràcticament cosmopolita però amb una preferència marcada pels llocs humits.
Presenten la tija generalment trígona, les fulles graminoides, amb beines tancades, i les flors poden ésser hermafrodites o unisexuals, generalment aclamídies o amb el periant molt reduït, agrupades en cimes espiciformes que poden agrupar-se a la vegada en inflorescències diverses Els gèneres principals són Cyperus i Carex Ciperàcies més destacades càrex Carex sp castanyola Cyperus rotundus eriòfor Eriophorum sp jonca d’estany Schienoplectus lacustris jonca marítima Scirpus maritimus jónçara , serrana Cyperius sp mansega Cladium mariscus papir Cyperus papyrus paraigüets Cyperus…
silicificació
Botànica
Intercalació de sílice en la paret cel·lular de certes cèl·lules vegetals.
És important la silicificació en les ciperàcies, en les equisetàcies i en les gramínies
glumiflores
Botànica
Ordre de monocotiledònies constituït per plantes normalment herbàcies de flors hermafrodites amb el periant molt reduït o nul, i amb l’ovari súper, i de fruits secs, indehiscents i monosperms.
Comprèn únicament la família de les gramínies, bé que alguns autors hi inclouen la de les ciperàcies
càrex
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les ciperàcies.
Són perennes, gairebé sempre monoiques, de tija simple trígona, fulles linears generalment ligulades i flors unisexuals sense periant, solitàries a l’axilla d’una gluma, agrupades en espigues o panícules, les masculines amb 2 o 3 estams, les femenines amb un ovari embolcallat per un utricle perforat apicalment, d’on sobresurten 2 o 3 estigmes És un gènere cosmopolita que comprèn un miler d’espècies, les quals es troben preferentment a les regions temperades i fredes Són pròpies de prats humits, aiguamolls, etc, i també de boscs i de pasturatges
ciperals
Botànica
Ordre de monocotiledònies constituït per les famílies de les ciperàcies i de les juncàcies.
Són plantes anemòfiles, generalment graminoides, i tenen flors inconspícues d’ovaris súper amb primordis seminals anàtrops
elina
Botànica
Planta cespitosa, de la família de les ciperàcies, de fulles linears i inflorescència simple espiciforme.
xuflera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de rizoma filiforme amb tubercles ovoides comestibles (xufla).
Presenta tiges triquetres, de 20 a 60 cm d’alçada, que duen terminalment una umbella d’espícules florals al voltant de la qual hi ha tres o quatre fulles en forma de cinta Es fa en terrenys sorrencs humits del litoral mediterrani El seu conreu és important al País Valencià
jonca
Botànica
Nom donat a diverses plantes aquàtiques o hidròfiles de la família de les ciperàcies, amb aspecte de jonc.
jonquet

Jonquet
Simone Iacopino (CC BY-NC)
Botànica
Planta herbàcia rizomatosa, de la família de les ciperàcies, que sol fer poblacions extenses a les basses i als estanyols.