Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
columel·la
Botànica
Part estèril de l’esporangi de les molses i dels antocerotòpsids, curta o llarga, cilíndrica i situada en posició central, envoltada pel teixit esporogènic.
columel·lat | columel·lada
molses
El cicle vital de les molses
Botànica
Classe de briòfits foliosos amb caulidis, fil·lidis i rizoides, de simetria radial i amb el protonema ben desenvolupat i generalment filamentós.
Tenen càpsules amb columella i sense elàters Hom hi distingeix els ordres de les andreeals, de les brials i de les esfagnals
esfagnals
Botànica
Ordre de la classe de les molses, els membres del qual presenten fulletes formades per dos tipus de cèl·lules, unes de verdes, petites i de paret gruixuda, i unes altres de grosses, incolores, mortes i amb porus en llur paret cel·lular, encarregades d’emmagatzemar aigua.
Es caracteritzen també pel protonema laminar i perquè l’entoteci dóna lloc a la columella L’únic gènere és l' esfagne Sphagnum
hepàtiques
Botànica
Classe de briòfits tal·losos o amb fil·lidis i amfigastris.
Són de simetria dorsiventral i tenen un protonema talloide i molt reduït Llurs cèllules solen presentar eleoplasts Tenen càpsules amb elàters i sense columella Hom hi distingeix els ordres de les jungermannials i de les marcancials
mucoràcies
Botànica
Família de ficomicets zigomicetals de l’ordre de les mucorals, amb el miceli cenocític, que produeixen esporangis amb columel·la.
Comprèn espècies paràsites i d’altres que habiten damunt les substàncies orgàniques en descomposició floridura
antocerotals
Botànica
Petit ordre de briòfits que comprèn plantes de tal·lus semblant al de les hepàtiques, productor d’esporòfits cilíndrics, amb columel·la, deshicents per dues valves.
Són notables per la presència d’alguns caràcters primitius, propis d’algues cloroplasts grossos amb pirenoides, etc
botànica
Botànica
Part de la biologia que estudia els organismes vegetals.
També és anomenada fitologia La història de la botànica, i sobretot de la taxonomia, arrenca de temps molt antics Ja l’home del Paleolític degué assolir coneixements empírics sobre les propietats d’alguns vegetals comestibles, metzinosos, medicinals, indicadors del terreny, coneixements que en els agricultors neolítics havien d’anar acompanyats d’algunes nocions elementals de fisiologia germinació, influències de la temperatura i de la humitat, etc Els tractats botànics més antics que ens han pervingut són obres de caràcter pràctic dedicades a les plantes medicinals com les de…