Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Simon Schwendener
Botànica
Botànic suís.
Fou professor a Basilea, Tübingen i Berlín Féu recerques sobre els teixits vegetals i especialment sobre els líquens, i reeixí a demostrar que eren composts d’algues i fongs
asfíxia
Botànica
Afebliment dels vegetals per manca d’oxigen, particularment en sòls embassats.
L’aigua estancada provoca una proliferació de microorganismes anaerobis, els quals redueixen els composts oxidats i transformen així la matèria orgànica tanmateix, existeixen espècies vegetals que s’adapten perfectament a aquestes condicions
membrana cel·lulòsica
Botànica
Embolcall extern, més o menys rígid i gruixut, propi de les cèl·lules vegetals típiques.
És present a quasi totes les plantes, a excepció d’algunes flagellades, d’alguns fongs inferiors i, en general, de les zoòspores i els gàmetes La composició química de la membrana cellulòsica és molt constant, a excepció dels fongs i de molts bacteris els components majoritaris són la cellulosa i les substàncies pèctiques, juntament amb altres polisacàrids menys abundants, com l’hemicellulosa, les gomes, els mucílags i els àcids poliurònics En els fongs el component principal és la quitina Els bacteris presenten una gran diversitat de composició, puix que, a més dels components esmentats, són…
ordi

Espigues d’ordi
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de tiges robustes, de fulles allargades i auriculades i d’espigues amb llargues arestes i amb sis rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
Conegut des de temps molt antic, és un dels cereals més important, i és conreat sobretot a les regions temperades de l’hemisferi nord L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, i de diversos productes alimentaris En la composició hi ha un 70% de glúcids, 12% d’aigua, 10% de pròtids, 4,4% de cellulosa, 2,1% de minerals i 1,5% de lípids És emprat en dietètics, en la preparació de la malta i la cervesa i, torrat, com a succedani del cafè Els grans pelats, desproveïts de germen, polits i arrodonits, constitueixen l…
bicompost | bicomposta
Botànica
Dit de les fulles compostes els folíols de les quals són també composts, com és el cas de moltes acàcies.
electroforesi

Esquema d’una cubeta d’electroforesi
© fototeca.cat
Bioquímica
Botànica
Mètode de separació d’una mescla de partícules amb càrrega elèctrica en solució basat en llurs diferents velocitats de migració en ésser sotmesa la solució a l’acció d’un camp elèctric.
La velocitat de migració de la partícula depèn de la seva dimensió i de la seva càrrega Aquests dos factors influeixen d’una forma oposada sobre la mobilitat electroforètica el primer la disminueix i el segon l’augmenta L’electroforesi esdevingué un mètode analític després de la tesi doctoral d’A Tiselius 1930, per la qual li fou atorgat el premi Nobel el 1948 Hom classifica les tècniques electroforètiques en dos grans grups l' electroforesi en fase lliure , també anomenada de gradient mòbil , en la qual la migració de les partícules es produeix en el si d’un líquid donat, i l' electroforesi…
ulmària
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 50 a 150 cm d’alt, de fulles imparipinnades, blanquinoses i tomentoses al revers, de flors blanques, disposades en corimbes, i de fruits composts d’aquenis entortolligats.
Es fa en herbassars i prats dels llocs humits, a l’Europa no mediterrània En medicina popular és emprada com a diürètic i contra la hidropesia i les artritis
alstònia
Botànica
Gènere d’arbres afroasiàtics i oceànics, de la família de les apocinàcies, l’escorça dels quals conté un seguit de composts químics, actius com a febrífugs ( A Cannabina
o dità
), antihelmíntics o succedanis de la quina ( A. Constricta
).
El gènere, que comprèn una trentena d’espècies, fou descrit pel botànic escocès Charles Alston 1683-1760
taronja
Taronges
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, ovalada o periforme, de mida variable i compartimentat interiorment en grills.
L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…
cinerària
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, molt tomentosa, de tiges erectes, subllenyoses a la base, que fan de 30 a 60 cm d’alçària, fulles pinnatipartides de segments obtusos i lobulats, i capítols grocs agrupats en corimbes composts.
Es fa en arenys i rocalls del litoral És molt conreada en jardineria