Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
parietària
parietària
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes perennes o anuals, a vegades llenyoses a la base, de la família de les urticàcies, de fulles alternes enteres, de flors hermafrodites o unisexuals, tetràmeres, verdes, aplegades en cimes axil·lars, i de fruits en aqueni.
Són plantes nitròfiles, algunes de comunes, com la morella roquera Pdiffusa
drupa
Drupa (cireres)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Fruit carnós, monosperm, d’endocarpi llenyós (pinyol), procedent d’un ovari supermonocarpel·lar.
Són drupes algunes de les fruites més comunes préssecs, cirera, pruna, etc
prunel·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, de fulles simples, generalment ovades i crenades, i de flors violades, arranjades en espigues terminals denses.
Les espècies més comunes són la prunella de muntanya Phastifolia i la prunella vulgar Pvulgaris
pingüícula
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les lentibulariàcies, de fulles en roseta basal, ovals o lanceolades, enteres, blanes, viscoses i amb pèls glandulars que digereixen petits insectes; de flors solitàries, zigomorfes i esperonades, de colors pàl·lids, i de fruits en càpsula bivalva.
Es fan en indrets molsosos, en regalims, en prats molls, etc Als Països Catalans són comunes a les comarques septentrionals Algunes espècies són oficinals, amb propietats bèquiques i cicatritzants
ofioglossàcies
Botànica
Família d’ofioglossals integrada per falgueres de rizoma curt, carnós i sense esquames, i de fulles consistents en una làmina estèril i en una part fèrtil espiciforme o paniculiforme.
Presenten isospòria i tenen els esporangis sèssils, grossos, de parets gruixudes i sense anell Els protallus són subterranis, tuberosos, saprofítics i micorrízics Les espècies més comunes són la llunària Botrychium lunaria i la llengua de serp o llança de Crist Ophioglossum vulgatum
gerani de jardí
Gerani de jardí
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les geraniàcies, de fulles peloses o glabrescents i de flors sovint zigomorfes.
Són plantes molt conreades en jardins i tests per la boniquesa del fullatge i de les flors i per llur rusticitat Les espècies més comunes són el gerani d’escata de peix P zonale i el gerani de flor de papallona P schizopetalum
dieffenbàquia
Botànica
Nom donat a diverses espècies perennifòlies del gènere Dieffenbachia, de la família de les aràcies, originàries de l’Amèrica tropical, conreades en regions temperades i fredes com a plantes ornamentals d’interior.
Són totes elles extraordinàriament tòxiques, de manera que cal evitar-ne el contacte de la saba amb els ulls, la boca o la pell Tenen la tija carnosa, les fulles són verdes, però sovint presenten taques de color groc, blanc o crema les flors, poc vistoses, creixen en un espàdix i l’espata és de color verdós Entre les espècies més comunes que es troben al mercat destaquen diverses cultivars de Damoena , Dseguine i Dmaculata En general necessiten escalfor, humitat i sòls fèrtils La reproducció es fa per esqueixos
navícula
Botànica
Gènere de diatomees, de la classe de les bacil·lariofícies, de figura navicular, comunes a les aigües dolces i salades.
relicta | relicta
Botànica
Dit de les plantes o de la vegetació que actualment tenen escassa representació, però que eren comunes en altres èpoques.
dàtil
Dàtils
© Jordi Farres - Fotolia.com
Botànica
Fruit en baia de la palmera datilera (Phoenix dactylifera), de forma el·lipsoidal prolongada, d’uns quatre centímetres de llargària per dos d’amplada.
L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més restringida que el…