Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
coníferes
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Classe de gimnospermes.
És constituïda per plantes llenyoses de tronc ramificat sense tràquees en el xilema secundari, amb fulles petites, sovint aciculars, però de vegades també esquamiformes o lanceolades, i amb flors masculines d’estams esquamiformes o peltats, en els grans de pollen dels quals mai no s’originen espermatozoides Comprèn dos ordres, el de les pinals i el de les taxals
aciculisilva
Botànica
Formació d’arbres aciculifolis amb sotabosc escàs, format sobretot d’arbusts baixos i molses, pròpia dels climes d’hivern llarg i rigorós.
Són aciculisilves la taigà boreal i els boscs de coníferes de les muntanyes alpines
pírola
Botànica
Farmàcia
Gènere d’herbes glabres, de la família de les pirolàcies, rizomatoses, de fulles simples alternes, agrupades en rosetes basals laxes, de flors blanques, rosades o verdoses, agrupades en raïms terminals, i de fruits capsulars.
Són plantes dels boscs de coníferes de les terres boreals i de muntanya tenen propietats diürètiques, astringents i vulneràries
Filippo Parlatore
Botànica
Medicina
Metge i botànic italià.
Professor de botànica a Florència 1842-77, és autor de la primera Flora Italiana 1848-74 Collaborà amb PBWebb, i amb APde Candolle en la publicació del Prodromus , del qual redactà el capítol corresponent a les coníferes
pinals
Botànica
Ordre de coníferes constituït per plantes llenyoses resiníferes i de ramificació monopòdica.
Comprèn les famílies de les araucariàcies, de les cupressàcies, de les pinàcies, de les podocarpàcies i de les taxodiàcies
coniferofitins
Botànica
Subdivisió de les plantes fanerògames, que en els sistemes moderns de classificació inclou tant els ginkgòpsids com les coníferes.
taxals
Botànica
Ordre de coníferes integrat per plantes llenyoses de ramificació simpòdica, no resiníferes, i de flors femenines amb un sol primordi seminal.
En són coneguts fòssils des del Terciari Comprèn la família de les taxàcies
vesícula aerífera
Botànica
Cadascuna de les protuberàncies vesiculars que presenten els grans de pol·len de moltes coníferes i que faciliten llur dispersió pel vent.
Josep Vigo i Bonada
Botànica
Botànic.
Catedràtic emèrit de botànica de la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona S'ha dedicat sobretot a l’estudi de la flora i la vegetació dels Pirineus orientals Ha impulsat un projecte de banc de dades de la flora catalana i ha treballat en la cartografia de la vegetació i dels hàbitats de Catalunya Coordina a l’IEC el programa «Flora i cartografia de les plantes i la vegetació» Entre els seus treballs figuren Notas sobre la vegetación del valle de Ribas 1968, La vegetació del massís de Penyagolosa tesi doctoral, 1968, Notes sur les pelouses subalpines des Prépyrénées orientales…