Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
nidulariàcies
Botànica
Família de gasteromicetals amb esporocarps formats per un peridi en forma de copa i per una gleva continguda en cossos arrodonits anomenats peridíols.
Comprèn espècies lignícoles i terrícoles, entre les quals és corrent a Catalunya el niuet Cyathus striatus
ngai
Botànica
Planta de la família de les compostes, originària de l’Índia oriental, Myanmar i Malàisia.
Les fulles i tiges, destillades en corrent de vapor d’aigua, desprenen la càmfora de ngai
vòlvox
Botànica
Gènere d’algues verdes colonials, de l’ordre de les volvocals, que formen colònies en forma d’esferes buides de 0,5 a 1,5 mm de diàmetre, integrades per més de 500 cèl·lules amb els flagels dirigits cap a fora.
La reproducció asexual és corrent i consisteix en la formació de colònies filles Habiten les aigües dolces
aromer
Botànica
Arbust o arbre baix, de la família de les mimosàcies, molt espinós, de fulles doblement compostes, com les de les acàcia
veritables, i flors grogues i oloroses, agrupades formant glomèruls esfèrics anomenats, com la flor mateixa, aromes
; branques en ziga- zaga.
És corrent al migjorn valencià, on en fan tanques en general és conreat com a planta de jardí
cal·lítrique
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les cal·litricàcies, monoiques, de tiges primes i ramoses i fulles oposades no estipulades, amb les flors masculines reduïdes a un estam i les femenines a un ovari bicarpelar amb dos estils, cadascun dividit en dos lòbuls amb un òvul cadascun.
El fruit és un esquizocarp Són plantes pròpies de les aigües dolces estancades o de corrent molt lent
absorció
Biologia
Botànica
Incorporació, a través dels pèls absorbents, d’aigua amb sals minerals dissoltes.
L' absorció passiva és deguda a la pressió negativa produïda per la transpiració es transmet de les fulles a les arrels pel corrent de transpiració L' absorció activa, no tan important com la passiva, resulta de les propietats osmòtiques de les cèllules radiculars
sapel·li
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres de dimensions mitjanes, de la família de les meliàcies, de fulles paripinnades, lanceolades i asimètriques.
Sol passar dels 30 m d’alçada i el diàmetre del tronc és aproximadament d’un metre Es fa des de la Costa d’Ivori fins a Uganda La seva fusta, de tipus caoba i de color entre rogenc fosc i rosat pàllid, fàcil de serrar, de treballar i d’envernissar, és emprada en ebenisteria corrent i en fusteria selecta Hom la considera sovint una caoba africana
zignemals
Botànica
Ordre de zigofícies constituït per algues filamentoses i viscoses, de cèl·lules uninucleades, amb cloroplasts en forma de cinta helicoidal (Spirogyra), de placa (Mougeotia), de dues masses estrellades (Zygnema), etc.
La reproducció asexual és per fragmentació dels filaments, i la reproducció sexual és per conjugació En el cas de conjugació de dos filaments, hi ha copulació escalariforme , amb formació de tubs copuladors entre cèllules pròximes, a través dels quals els gàmetes d’un filament passen a fecundar els de l’altre En el cas de conjugació de dues cèllules contigües d’un mateix filament, hom parla de copulació lateral Després de la fecundació es formen zigots envoltats de membranes protectores, els quals romanen en estat letàrgic Habiten les aigües dolces o, rarament, les salabroses, i sobretot…
api
Api
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, comestible, molt olorosa, de fulles pinnatisectes i lluents, tija fistulosa, flors blanquinoses i arrel gruixuda.
És conreada per tal d’aprofitar-ne els caluixos hom els guarda de la llum per tal que esdevinguin blancs Necessita sòls frescs i sobretot profunds les arrels baixen fins a 1 m, i és exigent en principis nutritius Vol climes suaus, amb un elevat grau higromètric i una bona insolació Té un efecte diürètic, i aporta força calci, fosfat i fibra És molt pobre en calories Api © CIC - Moià Les varietats més conreades són la verda comuna , que és la més corrent al Maresme i es fa alta d’uns 50 cm la verda de Pasqua , més baixa, de caluixos amples i carnosos, fàcilment blanquejables la…
canya de sucre
Botànica
Agronomia
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut, d’on parteixen diverses tiges de 2 a 6 m d’alçada i de 2 a 8 cm de diàmetre, plenes d’un teixit sucós i dolç, de fulles més estretes i llargues que les de la canya comuna i disposades més densament, i amb panícula terminal de flors vermelloses, molt ornamental.
Hom la coneix solament en forma conreada hom la conrea per a l’obtenció de sucre, del qual és la font principal, i és probablement originària de l’Índia, on era conreada fa més de 3 000 anys D’allà s’estengué a Egipte ~641 i a la península Ibèrica ~755, i després a les zones tropicals i subtropicals de tot el món Antigament havia estat conreada a les comarques litorals dels Països Catalans encara n'hi ha camps a la part més càlida d’Andalusia Necessita climes càlids i humits Prefereix els sòls plans d’alluvió pròxims a la mar i els terrenys profunds i humits, especialment els llimosos, rics…