Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
costa
Botànica
Filet que fa ressalt a la superfície de diversos òrgans vegetals, especialment als fruits de les umbel·líferes.
Antoni Cebrià Costa i Cuxart
Botànica
Botànic.
Fou catedràtic de botànica general de la Universitat de Barcelona 1847, càrrec en el qual succeí Miguel Colmeiro Publicà Programa y resumen de las lecciones de botánica general 1859, exposició clara i concisa de vuitanta-dues lliçons de càtedra —la darrera de les quals és dedicada a la botànica fòssil o orictològica—, amb preferència per les famílies més nombroses i interessants Per compilar i revisar la flora catalana, recorregué les comarques del Principat, especialment la Ribagorça i la Vall d’Aran, i aplegà un important herbari, que llegà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de…
cimodocea
Botànica
Planta herbàcia submarina, de la família de les potamogetonàcies, de rizoma llarg i prim, robust, rogenc, que a cada nus té de 2 a 5 fulles linears, graminoides, llargues de 2 a 10 cm.
És dioica, amb flors mascles monandres, grogues tacades de vermell per efecte del taní, i flors femelles sèssils d’ovari bicarpellar ovoide Els fruits són aquenis carinats i comprimits Viu en baixos no lluny de la costa, per tota la mar Mediterrània i part de la costa atlàntica africana
cua de ca
Cua de ca
Jon Sullivan (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les gramínies, de 10 a 40 cm, amb fulles lanceolades, curtes, pubescents, i inflorescències ovoides amb llargs pèls sedosos.
Viu en terrenys arenosos vora de la costa
sarracènia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies carnívores, de la família de les sarraceniàcies, de fulles transformades en ascidis, de flors solitàries pentàmeres i de fruits en càpsula loculicida.
Són pròpies de la costa oriental de l’Amèrica del Nord
metzines de pometa
Botànica
Planta subarbustiva, de la família de les solanàcies, de 50 a 150 cm d’alçada, espinosa, de fulles pinnatífides, de flors violades i de fruits en baia.
D’origen africà, es troba naturalitzada al S d’Europa, en terrenys erms propers a la costa
varec
Botànica
Massa d’algues, principalment feofícies, que la mar llença a les platges o que hom talla (varec de fons).
Constitueix un excellent adob orgànic, ric en potassi i bon condicionador del sòl Els varecs són més abundants a la costa atlàntica que a la mediterrània
ficologia
Botànica
Part de la botànica que estudia les algues.
L’estudi de les algues marines macroscòpiques arrenca de l’obra del francès Jean Lamouroux i, sobretot, de la del suec KA Agardh Species algarum , 1823-28 Entre altres capdavanters, cal citar C Montagne algues exòtiques, HCh Lyngbye i K von Wägeli L’aclariment de la reproducció de les algues fou obra de G Thuret i E Bornet, completada per P Dangeard i H Kylin L’estudi del plàncton marí parteix de l’obra de ChG Ehrenberg, i continua en la de G Karsten, V Hensen, etc L’estudi de les algues d’aigua dolça parteix de l’obra de JPE Vaucher i de JB Bory de Saint-Vincent, i arriba a la maduresa amb…
pinastre
Botànica
Pi, de la família de les pinàcies, de fins a 40 m d’alçària, de capçada cònica, d’escorça bruna rogenca i clivellada, de fulles aparellades, llargues de 10 a 20 cm, rígides i punxants, i de pinyes ovatocòniques, amb les apòfisis romboidals i prominents.
És propi de l’Europa sud-occidental, on és extensament plantat a la costa atlàntica Als Països Catalans és escàs, i només forma boscs de consideració a les comarques nord-orientals del Principat i a algunes muntanyes valencianes
balsa
Botànica
Arbre de la família de les bombacàcies, d’uns 20 m d’alçada, de fulles palmades i flors blanques i piloses, que viu a les selves plujoses d’Amèrica, des del sud de Mèxic fins al nord del Perú.
Creix amb una gran rapidesa, de manera que els arbres poden ésser tallats en atènyer de 6 a 9 anys per tal de beneficiar-ne la fusta Bé que n'hi ha plantacions Costa Rica, la major part de la fusta procedeix d’arbres salvatges, i el 99% prové de l’Equador