Resultats de la cerca

La disseminació és assegurada per les diàspores que els animals transporten, però que deixen abandonades per qualsevol motiu i, així, no arriben a ésser destruïdes És el cas dels pinyons disseminats pels esquirols o les glans que transporten molts ocells També les formigues tenen una acció molt important de transport de diàspores mirmecocor

És originari de la Xina, Malàisia i Cotxinxina, i és molt conreat en països tropicals humits, particularment a Sri Lanka, i sobretot en terrenys arenosos amb poc humus Es multiplica per estaca, per colgat i per llavor L’escorça dels troncs joves és extreta a tires que, en assecar-se, constitueixen la canyella Els canyellers joves, destinats a la producció de canyella, es tallen i es deixen rebrotar

Acostumen a tenir-ne les plantes aquàtiques per tal de proveir d’oxigen les arrels

Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…

En el cas dels fruits partenocàrpics partenocàrpia no hi ha llavors Després de la pollinització de la flor, els primordis seminals esdevenen llavors i tot l’ovari es modifica profundament es fa carnós, s’endureix o canvia de forma Els carpels es transformen en pericarpi , part del fruit que engloba les llavors El pericarpi es compon d’ epicarpi i d' endocarpi i, en molts casos, d’una capa intermèdia, sovint carnosa, el mesocarpi Així, per exemple, en el préssec la pell correspon a l’epicarpi, la carn al mesocarpi i el pinyol a l’endocarpi Hi ha fruits carnosos , amb el pericarpi gruixut i de…

Hom distingeix els llegums secs, que són les llavors de les lleguminoses que, com ara els cigrons, les mongetes, les faves, els pèsols, les soies, els tramussos i les llentilles, es poden conservar d’una estació a l’altra Hom els consumeix en gran quantitat, a causa de llur gran poder nutritiu, el baix preu i la facilitat de conservació Els fruits madurs es deixen assecar a la planta, i, un cop secs, hom en separa les llavors i les fa assecar al sol Els llegums verds s’han de consumir frescs, i generalment hom se'ls menja amb beina i tot, com ara les mongetes tendres, les faves…